442-Rosa Calsat Salleras

Rosa Calsat Salleras (), muller de Ramon Fornés Callol (), mare de Joan (1911-1972), Caterina () i Teodoro (), àvia de ……..., ……... i Montse Fornés Castro (1962).
[Autor: no identificat (). Col·lecció: Família Fornés-Castro]

441-Família Fornés-Calsat

Família Fornés-Calsat Esparralló: els germans Joan (1911-1972) i Teodoro (), els pares Rosa Calsat Lloveras () i Ramon Fornés Pujol () i l’àvia Caterina Pujol Granoeta () a l’era que tenia la família entre els actuals carrer Tramontana i avinguda de Girona.
[Autor: no identificat (). Col·lecció: Família Fornés-Castro]

440-Ramon Fornés Callol

Ramon Fornés Callol (), casat amb Rosa Calsat Lloveras (), pare de Joan (1911-1972), Caterina () i Teodoro (), avi de …… ..., …… ... i Montse Fornés Castro (1962).
[Autor: no identificat (). Col·lecció: Família Fornés-Castro]

439-Pere Bosch Gimpera (2)

Pere Bosch i Gimpera (Barcelona 1891 - Mèxic 1974) va ser un arqueòleg i prehistoriador i una de les personalitats científiques catalanes més conegudes internacionalment. Militant d'Acció Catalana, es va implicar en la política de la Generalitat republicana, ocupant els càrrecs de rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (1933-1939) i de Conseller de Justícia sota la presidència de Lluís Companys (1937-1939). Els anys 1933-1939 seria director de les excavacions greco-romanes d’Empúries. Va ser empresonat al vaixell Uruguay juntament amb altres membres del govern català després dels fets del 6 d'octubre de 1934. Després de la guerra civil hagué d'exiliar-se a Mèxic, on fou professor a la Universidad Nacional Autónoma de México i a l'Escuela Nacional de Antropología.
[Autor: no identificat (1960). Col·lecció: Fundació Bosch Gimpera]

438-Pere Bosch Gimpera (1)

Pere Bosch i Gimpera (Barcelona 1891 - Mèxic 1974) va ser un arqueòleg i prehistoriador i una de les personalitats científiques catalanes més conegudes internacionalment. Militant d'Acció Catalana, es va implicar en la política de la Generalitat republicana, ocupant els càrrecs de rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (1933-1939) i de Conseller de Justícia sota la presidència de Lluís Companys (1937-1939); els anys 1933-1939 seria director de les excavacions greco-romanes d’Empúries. Va ser empresonat al vaixell Uruguay juntament amb altres membres del govern català després dels fets del 6 d'octubre de 1934. Després de la guerra civil hagué d'exiliar-se a Mèxic, on fou professor a la Universidad Nacional Autónoma de México i a l'Escuela Nacional de Antropología.
[Autor: no identificat (1940). Col·lecció: Fundació Bosch Gimpera]

437-Dinar coberta Villa Teresita

Dinar de coberta l'any 1910 del restaurant Villa Teresita, propietat de Josep Paradís Ramis El Gambo, situat davant la platja del Portitxol a Empúries. Aquest restaurant es va obrir poc més d'un any després de començar les excavacions oficials al jaciment greco-romà d'Empúries per les expectatives de negoci que podien generar les visites a l'antiga Emporiae.
[Autor: no identificat (1910). Col·lecció: M. Teresa Pagès]

436-Teodoro Fornés Calsat (1)

Teodoro Fornés Calsat Esparralló (), fill de Ramon Fornés Callol () i Rosa Calsat Salleras (), germà de Joan () i Caterina (), casat amb .... () i pare de .... (), l’any .... davant el Palacio Real de Madrid.
[Autor: Romero (). Col·lecció: Família Fornés-Castro]

435-Joan Fornés a l'exili

Joan Fornés Calsat Esparralló (1911-1972), fill de Ramon Fornés Callol () i Rosa Calsat Salleras (), germà de Caterina () i Teodoro (), casat amb Felisa Castro Campoy (1921) i pare de Montse (1962), l'any 1942 a França durant el seu exili (segon per l'esquerra). Joan Fornés, pagès de professió i home il·lustrat, va ser secretari els anys 30 de les Joventuts Llibertàries a l’Escala i acabada la guerra s’exilià a França fins al seu retorn l’any ....
[Autor: no identificat (1942). Col·lecció: Família Fornés-Castro]

434-Joan Fornés Calsat (1)

Joan Fornés Calsat Esparralló (1911-1972), fill de Ramon Fornés Callol () i Rosa Calsat Salleras (), germà de Caterina () i Teodoro (), casat amb Felisa Castro Campoy (1921) i pare de Montse (1962), en una imatge d'estudi a l'edat de 24 anys. Joan Fornés, pagès de professió i home il·lustrat, va ser secretari els anys 30 de les Joventuts Llibertàries a l’Escala i acabada la guerra s’exilià a França fins al seu retorn l’any ....
[Autor: no identificat (1935). Col·lecció: Família Fornés-Castro]

433-Safareig públic 1796

El safareig públic, amb la font adjacent, formen el complexe hidràulic que es va construir l'any 1796 a la sortida nord de l'Escala per dotar d'aigua potable la població amb la canalització d'aigua de la deu de la Fornaca (canonada subterrània d'1'5 km i deu pilars de respiració per a la seva circulació) per substituir l'ancestral aigua salmàstica pròpia dels pous; el 1916, un dipòsit al Pedró va portar l'aigua corrent a les cases.
[Autor: Àngel Toldrà -ATV- (). Col·lecció: Rafel Bruguera]

432-Sidon Pascual i companys

Sidon Pascual Callol (l’Escala, 1913-Barcelona, 2003), fill de Miquel Pascual Oliveras i Josepa Callol Sureda i germà de Maria i Magdalena, i cinc companys l'any 1925 (ell és el més alt). Sidon Pascual exercia de mestre quan el cop d’Estat militar de juliol de 1936 el va empènyer a formar part del Comitè Antifeixista local en nom del POUM. Va anar al front de l’Aragó i més tard, en tenir estudis, va ingressar a l’Escola Militar de Bétera d’on va sortir tinent d’artilleria. Tot seguit el van traslladar a la zona d’Almadén (Ciudad Real) i després va ser destinat al front d’Extremadura fins a la fi de la guerra. Va ser fet presoner i tralladat al camp de concentració de Rota, però al cap d’uns mesos va ser alliberat per falta de càrrecs. El juliol del 1943 va ser arrestat a Barcelona i ingressat a la presó Modelo, des d’on va ser posteriorment traslladat a la presó de Girona en espera del judici. El jutge el va sentenciar a 12 anys i un dia i va sortir en llibertat condicional l’agost de 1943. Desprès de la guerra no va poder exercir la seva professió en ser represaliat. Als anys 50 li van proposar tornar a la docència però ho rebutjà.
[Autor: no identificat (1925). Col·lecció: Angelina Pascual]

431-Promoció mestres 1931

Promoció de mestres sorgida de la Normal de Girona l'any 1931. Sidon Pascual (l’Escala, 1913-Barcelona, 2003), fill de Miquel Pascual Oliveras i Josepa Callol Sureda i germà de Maria i Magdalena, és el tercer per la dreta de la segona fila. Sidon Pascual exercia de mestre quan el cop d’Estat militar de juliol de 1936 el va empènyer a formar part del Comitè Antifeixista local en nom del POUM. Va anar al front de l’Aragó i més tard, en tenir estudis, va ingressar a l’Escola Militar de Bétera d’on va sortir tinent d’artilleria. Tot seguit el van traslladar a la zona d’Almadén (Ciudad Real) i després va ser destinat al front d’Extremadura fins a la fi de la guerra. Va ser fet presoner i tralladat al camp de concentració de Rota, però al cap d’uns mesos va ser alliberat per falta de càrrecs. El juliol del 1943 va ser arrestat a Barcelona i ingressat a la presó Modelo, des d’on va ser posteriorment traslladat a la presó de Girona en espera del judici. El jutge el va sentenciar a 12 anys i un dia i va sortir en llibertat condicional l’agost de 1943. Desprès de la guerra no va poder exercir la seva professió en ser represaliat. Als anys 50 li van proposar tornar a la docència però ho rebutjà.
[Autor: no identificat (1931). Col·lecció: Angelina Pascual]

430-Germans Pascual-Ramió

Els germans Miquel i Angelina Pascual Ramió, ?, Pepita Poch ... i Claudi Solés ... l'any 1952.
[Autor: no identificat (1952). Col·lecció: Angelina Pascual]

429-Joan Lassús Colomeda (1)

Joan Lassús Colomeda (1911-1996), fill de ... i ... i germà de Pepita, l'any 1956 a la seva pineda al Pedró. Joan Lassús es va dedicar de ben jove a la música (tocava la tenora, el saxofon, el violí i el piano) i va actuar amb La Principal de l'Escala i La Principal de Torroella de Montgrí. Després es va anar forjant com a fotògraf i es dedicaria als retrats, actes socials i, amb l'arribada del turisme massiu que transformava la població, a l'elaboració de postals.
[Autor: Joan Lassús (1956). Fons: Joan Lassús (AME)]

428-Classe Marta Dalmau 62-63

Grup-classe de la mestra Magda Dalmau el curs 1962-1963.
[Autor: no identificat (1963). Col·lecció: Salvador Simon]

427-M. Pascual i S. Pascual

Miquel Pascual Oliveras () i el seu fill Sidon Pascual Callol (L’Escala, 1913-Barcelona, 2003) en una vinya de la seva propietat amb la barraca l'any 1936. Sidon Pascual era fill de Miquel Pascual Oliveras i Josepa Callol Sureda i germà de Maria i Magdalena. Sidon Pascual exercia de mestre quan el cop d’Estat militar de juliol de 1936 el va empènyer a formar part del Comitè Antifeixista local en nom del POUM. Sidon Pascual exercia de mestre quan el cop d’Estat militar de juliol de 1936 el va empènyer a formar part del Comitè Antifeixista local en representació del POUM. Va anar al front de l’Aragó i més tard, en tenir estudis, va ingressar a l’Escola Militar de Bétera d’on va sortir tinent d’artilleria. Tot seguit el van traslladar a la zona d’Almadén (Ciudad Real) i després va ser destinat al front d’Extremadura fins a la fi de la guerra. Va ser fet presoner i tralladat al camp de concentració de Rota, però al cap d’uns mesos va ser alliberat per falta de càrrecs. El juliol del 1943 va ser arrestat a Barcelona i ingressat a la presó Modelo, des d’on va ser posteriorment traslladat a la presó de Girona en espera del judici. El jutge el va sentenciar a 12 anys i un dia i va sortir en llibertat condicional l’agost de 1943. Desprès de la guerra no va poder exercir la seva professió en ser represaliat. Als anys 50 li van proposar tornar a la docència però ho rebutjà.
[Autor: no identificat (1936). Col·lecció: Angelina Pascual]

426-Quatre escalencs a Colom

Anna Ramió Pumarola, Sidon Pascual Callol, Josep Molinas ... i Pere Sastre Gardella a Barcelona sota el monument a Cristòfol Colom.
[Autor: no identificat (). Col·lecció: Angelina Pascual]

425-Sidon Pascual Callol (1)

Sidon Pascual Callol (L’Escala, 1913-Barcelona, 2003), fill de Miquel Pascual Oliveras i Josepa Callol Sureda i germà de Maria i Magdalena, de jove. Sidon Pascual exercia de mestre quan el cop d’Estat militar de juliol de 1936 el va empènyer a formar part del Comitè Antifeixista local en nom del POUM. Sidon Pascual exercia de mestre quan el cop d’Estat militar de juliol de 1936 el va empènyer a formar part del Comitè Antifeixista local en representació del POUM. Va anar al front de l’Aragó i més tard, en tenir estudis, va ingressar a l’Escola Militar de Bétera d’on va sortir tinent d’artilleria. Tot seguit el van traslladar a la zona d’Almadén (Ciudad Real) i després va ser destinat al front d’Extremadura fins a la fi de la guerra. Va ser fet presoner i tralladat al camp de concentració de Rota, però al cap d’uns mesos va ser alliberat per falta de càrrecs. El juliol del 1943 va ser arrestat a Barcelona i ingressat a la presó Modelo, des d’on va ser posteriorment traslladat a la presó de Girona en espera del judici. El jutge el va sentenciar a 12 anys i un dia i va sortir en llibertat condicional l’agost de 1943. Desprès de la guerra no va poder exercir la seva professió en ser represaliat. Als anys 50 li van proposar tornar a la docència però ho rebutjà.
[Autor: no identificat (). Col·lecció: Angelina Pascual]

424-Ermita Santa Caterina

L'ermita de Santa Caterina i el castell del Montgrí a inici de segle XX vistos des de la Muntanya Gran. Aquesta ermita pertany al municipi de Torroella de Montgrí però des d'antuvi és emocionalment molt pròxima a l'Escala.
[Autor: no identificat (). Col·lecció: Rafel Bruguera]

423-Rafel Sureda "Tòful" (2)

Rafel Sureda Ballester Tòful (30/9/1875-20/6/1955), fill de Pere Sureda Vilà i Maria Ballester Callol i germà de Francesca (1872-1956) i Magdalena (1885-1972), a l'edat de 27 anys. En la seva joventut fa fer les Amèriques i de nou a l'Escala va fer de barber i de pagès. Va destacar com a pintor naif. Tòful és una variant del nom del seu besavi patern Cristòfol Sureda Tomàs.
[Autor: no identificat (1902). Col·lecció: Lluís Vilabrú]

422-Família Sureda-Ballester

Pere Sureda Vilà i Maria Ballester Callol, pares de Francesca (1872-1956, Rafel Tòful (1875-1955) i Magdalena (1885-1972), ama la seva filla gran Francesca. Ambdós eren catòlics practicants i eren pabordes d'un altar de l'església. S'encarregava de recollir els Sants Olis al Bisbat per Setmana Santa i tenien al seu càrrec l'expendidura de butlles.
[Autor: no identificat (1878). Col·lecció: Lluís Vilabrú]

421-Rafel Sureda "Tòful" (1)

Rafel Sureda Ballester Tòful (30/9/1875-20/6/1955), fill de Pere Sureda Vilà i Maria Ballester Callol i germà de Francesca (1872-1956) i Magdalena (1885-1972), a l'edat de 20 anys. En la seva joventut fa fer les Amèriques i de nou a l'Escala va fer de barber i de pagès. Va destacar com a pintor naif. Tòful és una variant del nom del seu besavi patern Cristòfol Sureda Tomàs.
[Autor: no identificat (1895). Col·lecció: Lluís Vilabrú]

420-Emili Gandia Ortega

Emili Gandia Ortega (Xàtiva, 1866-Barcelona, 1939) va ser responsable durant vint-i-dues campanyes de l'organització del personal i el treball a peu d'obra i autor del Diari de les excavacions del jaciment d'Empúries d'ençà l'inici de les excavacions oficials (23/3/1908) fins la paralització de les activitats el 1937 a causa de la Guerra Civil. Durant el servei militar va ser destinat a Barcelona on va treballar d'ordenança per al Marquès d'Alella. Més endavant va treballar a l'Ajuntament de Barcelona on després d'exercir diferents càrrecs seria nomenat conservador el 1903 del nou Museu d´Art Decoratiu i Arqueologia. Puig i Cadafalch el va nomenar el 1908 responsable de les excavacions del jaciment emporità grecoromà.
[Autor: no identificat (). Arxiu: AMAC-Empúries]

419-Família Paradís-Bosch

La família Paradís-Bosch Gambo al complet el dia de commemoració del cinquentanari de l'enllaç Josep Paradís-Lola Bosch a l'Hotel Empúries.
[Autor: no identificat (1959). Col·lecció: M. Teresa Pagès]

418-Martí Simon Corominas

Martí Simon Corominas (1913-2003), casat amb Maria Quintana Batalla (1921) i pare de Miquel i Josep M., el dia de la seva comunió.
[Autor: no identificat (1921). Col·lecció: Família Simon-Quintana]

417-Família Quintana-Batalla

Caterina Batalla Poch, Maria Quintana Batalla, ..., Miquel Quintana Batalla, Francesc Batalla Simon, Josep M. Batalla Catà, Jaume Batalla Catà i Magdalena Catà Catà el juliol de 1931 davant la casa pairal dels Quintana-Batalla al carrer de l'Hospital.
[Autor: Martí Batalla (1931). Col·lecció: Família Quintana Batalla]

416-Germans Batalla-Poch

Els germans Caterina i Martí Batalla Poch, fills de Francesc Batalla Simon i Carme Poch Sureda, l'any 1906.
[Autor: no identificat (). Col·lecció: Família Simon-Quintama]

415-La Platja o antic port ()

La Platja o antic port als primers anys 60.
[Autor: Aeropost (1962). Col·lecció: Rafel Bruguera]

414-Martí Batalla Poch (1)

Martí Batalla Poch (), fill de Francesc Batalla Simon i Carme Poch Sureda i casat amb Magdalena Catà Catà, amb un company al Tibidabo de Barcelona l’any 1916.
[Autor: no identificat (1916). Col·lecció: Família Simon-Quintana]

413-Família Simon-Quintana

Família Batalla Poch l'any 1929: Magdalena Catà Catà, Josep M. Batalla Catà, Francesc Batalla Simon, Carme Poch Sureda, Martí Batalla Poch, Caterina Batalla Poch / Margarida Sureda Vilà, Maria Quintana Batalla, Miquel Batalla Cortal (bus 1843-1933) i Jaume Batalla Catà.
[Autor: no identificat (1929). Col·lecció: Família Simon-Quintana]

412-M. Batalla i F. Batalla

Maria Batalla Poch i el seu pare Francesc Batalla Simon en una processó de l'any 1951.
[Autor: no identificat (1951). Col·lecció: Família Simon-Quintana]

411-Cosidores de Lola Bosch

Cosidores de Lola Bosch al pati del Dr. Masferrer l'any 1932: ?, Maria Parés, Marina Pagès, Maria Salvat, Anita Masferrer, Maria Sagrera, Maria Quintana, Mercè Font / Caterina Salvat, Pepita Figueres, Lola Salvat, Teresa Reding, Neus Pimàs i Lolita Romaguera.
[Autor: no identificat (1932). Col·lecció: Família Simon-Quintana]

410-Flota camions SARFA

Flota de la SARFA: Rafel Bruguera Bartrina, Joan Andreu Burset, Joan Quintana ... i Joan Andreu Flaqué amb dos camions Ford i dos Reo.
[Autor: no identificat (). Col·lecció: Rafel Bruguera]

409-Lola Torres marinera

Lola Torres Sastre, filla de Claudi Torres i Màxima Sastre, la diada de Santa Màxima de 1943.
[Autor: no identificat (1943). Col·lecció: Quimet Molinas]

408-Família Molinas (1)

Maria Comas, Pelaio Molinas, Salvador Molinas i ...
[Autor: no identificat (). Col·lecció: Quimet Molinas]

407-Quimet Molinas i Pere ...

Quimet Molinas Torres i Pere ... ... el dia 21 de febrer de 1968 davant la desapareguda fusteria de can Colomeda a la plaça Víctor Català (sòl d'en Saguer).
[Autor: no identificat (1968). Col·lecció: Quimet Molinas]

406-Sortida nord de l'Escala

Sortida nord de l'Escala. A l'esquerra el safareig públic (tapat per la penya) i l'escorxador i a la dreta el pont del camí d'Empúries i la Fàbrica de l'Esperit.
[Autor: Josep Esquirol (1920). Fons: Josep Esquirol (AME). Col·lecció: Rafel Bruguera]

405-Sastreria de cals Piqué

Sastreria dels Piqué a la plaça Víctor Català (sòl d'en Saguer) l'any 1931: Pepita Guillot ..., Quimet Piqué Palau, Paquita Sagrera Comas, Frederic Piqué Dubé, Rosita Lleonart ... i Francisca Palau Sureda.
[Autor: Joan Clos (1931). Col·lecció: Família Piqué-Sagrera]

404-Joaquim Piqué Palau (1)

Joaquim Piqué Palau, fill de Frederic Piqué Dubé i Francesca Palau Sureda, casat amb Paquita Sagrera Comas i pare de Frederic i Jordi, a les coves d'Empúries amb els gossos Bobi i Guinda l'any 1950.
[Autor: no identificat (1950). Col·lecció: Família Piqué-Sagrera]

403-Quatre generacions familia

Quatre generacions d'una família per via femenina: besàvia Consol Coll ..., àvia Amanda Alsina Coll, mare Dolors Cortal Alsina i filla Dolors Caixal Cortal.
[Autor: no identificat (1962). Col·lecció: Dolors Caixal]

402-Grup 'Prestacio personal'

Grup de 'Prestació personal' que a la tardor de 1959 va obrir el carrer Gregal des del Camí Ample fins als estenedors (més tard Passeig del Mar): 1-Felipe Flores, 2-Joan Bonachera, 3-Josep M. Galindo, 4-Jaume Xifre, 5-Jaume Sureda, 6-Joan Curós, 7-Pepet Payet, 8-Joan Payet, 9-Joan Pujol, 10-Francisco Casadellà, 11-Xicu Moriscot, 12-Eduard Payet, 13-Pere Artigas, 14-Josep Casadevall, 15-Paulí Gironès, 16-Lluís Vilabrú, 17-Àngel Nieto, 18-Florià Bofarull, 19-Rafel Alaball, 20-Joan Bahí, 21-Francesc Ballester i 22-Joan Pascual.
[Autor: no identificat (1959). Col·lecció: Olga Sureda]

401-Frederic Piqué Dubé (1)

Frederic Piqué Dubé, fill de ... i ..., casat amb Francesca Palau Sala, germà de Conrat i Martí i pare de Joaquim Piqué Palau.
[Autor: no identificat (1913). Col·lecció: Família Piqué-Sagrera]

400-Porta sastreria Piqué

Mari Regunat Piqué, Francesca Palau Sureda, Josep M. Reguant Piqué, Nuri Molinos ..., Paquita Sagrera Comas i la gossa Rumba l'any 1952 davant la sastreria de can Piqué a la plaça Víctor Català o 'sòl d'en Saguer'.
[Autor: no identificat (1952). Col·lecció: Família Piqué-Sagrera]

399-Paquita Sagrera Comas (1)

Paquita Sagrera Comas, filla de ... i ..., casada amb Joaquim Piqué Palau i mare de Frederic i Jordi, a la pineda d'en Lassús l'any 1934.
[Autor: Joan Lassús (1934). Fons: Joan Lassús (AME). Col·lecció: Família Piqué-Sagrera]

398-Postal del port amb veles

Imatge de l'antic port (la Platja) feta postal i exprimida al màxim pel remitent.
[Autor: Josep Esquirol (1915). Fons Josep Esquirol (AME). Col·lecció: Rafel Bruguera]

397-Mercè Matas amb mestra

Mercè Matas Costa (entre la mestra i una altra nena) i altres alumnes de l'escola d'Ultramort amb la mestra del curs 1951-1952.
[Autor: no identificat (1952). Col·lecció: Mercè Matas]

396-Comunió Mercè Matas

Mercè Matas Costa (al centre de la imatge) per la diada de la Comunió Solemne a Ultramort l'any 1954.
[Autor: no identificat (1954). Col·lecció: Mercè Matas]

395-Mercè Matas al pont

Mercè Matas Costa (segona a la dreta) i uns amics al pont sobre el riu Ter entre Ultramort i Verges l'any 1955.
[Autor: no identificat (1955). Col·lecció: Mercè Matas]

394-Classe A. Vila 1959-1960

El mestre Antoni Vila Gimbernat () i els seus alumnes el curs 1959-1960. De dalt a baix i d'esquerra a dreta: Casimiro Diéguez, Jordi Piqué, Frederic Salart, Alfons Casas, Pere Parals (una mica més avall), Joan Pujol, Josep M. Valls (una mica més avall), Manolito Pérez, Alfonso Diéguez (una mica més avall), Pere Gironès; Lau Llop, Josep Ribas Moreno, Miquel Casas, Felipe ? (fill d’un guàrdia civil), mestre Antoni Vila, Ignasi Sabadí, ... Magret, Martí Ramió, Ramon Pratsevall, Pere Pascual; Pere Comas, Jordi Boix, ... Gallegos Tinín, Salvador Simón, ... Gallegos Xaman; Paulí Vicens, Francesc Garcia, Josep Figueres, Rafel Callol, Carles Mallart Litus, Albert Callol, Joan Lluís Puig, Jordi Sureda, Jaume Salart i Àngel Payet.
[Autor: no identificat (1960). Col·lecció: Jordi Piqué]

393-Vicari Jordi Puigdevall

El vicari Jordi Puigdevall Reixach (Fornells, 1927), ordenat prevere l'any 1950, exercint a l'Escala els anys 50 del segle XX.
[Autor: no identificat (anys 50). Col·lecció: ...]