460-Martí Rouret al Parlament

Bona part dels diputat d’ERC el 19 de febrer de 1936, dia que van reprendre la tasca parlamentària després de la victòria del Front d’Esquerres; en primera fila, Antoni Dot, el president del Parlament Joan Casanovas, Pere Corominas i Martí Rouret. Martí Rouret Callol (l'Escala, 1902-Ciutat de Mèxic, 1968) va ser mestre i polític. Va col·laborar a les revistes Costa Brava de l'Escala, Empordà Federal de Figueres i L'Autonomista de Girona i va exercir de mestre a Lloret de Mar i des de 1926 a l'escola privada obrerista Centre Instructiu Democràtic de Móra d'Ebre; a Móra va fundar els quinzenals La Riuada i L'ideal de l'Ebre. El 1929 fundà la Federació Radical Socialista de la Ribera i Terra Alta que es va integrar al Partit Republicà Radical Socialista. Esdevingué militant d'ERC el 1931 i diputat al Parlament de Catalunya de 1932. Va ser empresonat al vaixell Uruguay arran dels Fets d'Octubre de 1934. Home de confiança de Lluís Companys, el 1936 fou conseller de Sanitat i més tard comissari d'ordre públic i sotssecretari de la presidència de la Generalitat. El 1939 s'exilià a França i el 1942 a Mèxic. Allí va mantenir la seva vinculació a ERC i va donar suport el 1954 a la presidència de Josep Tarradellas arran de la dimissió de Josep Irla.
[Autor: no identificat (1936). Archivo General Administración (AdH)]

459-M. Rouret i C. Pi i Sunyer

Reunió d’ERC en una visita de Carles Pi i Sunyer a Mèxic l'any 1958. Asseguts: Salvador Armendares, Joan Ventosa, Amadeu Oliva, x, Carles Pi i Sunyer, Ricard Altaba, Francesc Farreras, Antoni Dot i Pere Ferrer; dempeus: Jaume Mateu, x, Cèsar Català, x, x, Ramon Frontera, Joan Grau, x, x, Eduard Neira, M. Dolors Bargalló, x, x, Antoni Eroles, Marian Font, Artur Bladé, Martí Rouret, Enric Canturri i x. Martí Rouret Callol (l'Escala, 1902-Ciutat de Mèxic, 1968) va ser mestre i polític. Va col·laborar a les revistes Costa Brava de l'Escala, Empordà Federal de Figueres i L'Autonomista de Girona i va exercir de mestre a Lloret de Mar i des de 1926 a l'escola privada obrerista Centre Instructiu Democràtic de Móra d'Ebre; a Móra va fundar els quinzenals La Riuada i L'ideal de l'Ebre. El 1929 fundà la Federació Radical Socialista de la Ribera i Terra Alta que es va integrar al Partit Republicà Radical Socialista. Esdevingué militant d'ERC el 1931 i diputat al Parlament de Catalunya de 1932. Va ser empresonat al vaixell Uruguay arran dels Fets d'Octubre de 1934. Home de confiança de Lluís Companys, el 1936 fou conseller de Sanitat i més tard comissari d'ordre públic i sotssecretari de la presidència de la Generalitat. El 1939 s'exilià a França i el 1942 a Mèxic. Allí va mantenir la seva vinculació a ERC i va donar suport el 1954 a la presidència de Josep Tarradellas arran de la dimissió de Josep Irla.
[Autor: no identificat (1958). Fundació Josep Irla (Fons Macià)]

458-Martí Rouret i F. Macià

Investidura de Francesc Macià el 6 de desembre de 1932 com a president de la Generalitat; a la Mesa, d’esquerra a dreta, Josep M. Casabó, Antoni Dot, Lluís Companys i Martí Rouret. Martí Rouret Callol (l'Escala, 1902-Ciutat de Mèxic, 1968) va ser mestre i polític. Va col·laborar a les revistes Costa Brava de l'Escala, Empordà Federal de Figueres i L'Autonomista de Girona i va exercir de mestre a Lloret de Mar i des de 1926 a l'escola privada obrerista Centre Instructiu Democràtic de Móra d'Ebre; a Móra va fundar els quinzenals La Riuada i L'ideal de l'Ebre. El 1929 fundà la Federació Radical Socialista de la Ribera i Terra Alta que es va integrar al Partit Republicà Radical Socialista. Esdevingué militant d'ERC el 1931 i diputat al Parlament de Catalunya de 1932. Va ser empresonat al vaixell Uruguay arran dels Fets d'Octubre de 1934. Home de confiança de Lluís Companys, el 1936 fou conseller de Sanitat i més tard comissari d'ordre públic i sotssecretari de la presidència de la Generalitat. El 1939 s'exilià a França i el 1942 a Mèxic. Allí va mantenir la seva vinculació a ERC i va donar suport el 1954 a la presidència de Josep Tarradellas arran de la dimissió de Josep Irla.
[Autor: Lluís Torrents (1932). Fundació Josep Irla (Fons Macià)]

457-Un dinar d'etiqueta

Colla d'escalencs a l'Hotel Empúries un dia dels anys 30 amb motiu de ...: 1-Joan Clos Comas, 2-xx, 3-Joan Adroher Serra (mestre), 4-Agustí Gratacós ... (mestre), 5-xx, 6-Jaume Sureda ..., 7-Jesús M. Isern Galceran (metge), 8-Francisco Solés Sarret, 9-Lluís Pujol Masseguer Muchu, 10-Lluís Callol ..., 11-Eugeni Juhé ..., 12-xx, 13-... Adroher, 14-Bonaventura Donat Comas (la Bisbal)
[Autor: Joan Clos Comas (). Col·lecció: Jaume Escat]

456-Mestra Isabel Ruhí Boada

La mestra Isabel Ruhí Boada ensenyant matemàtiques als alumnes; Isabel Ruhí va exercir de mestre a l'Escala des de 1/9/1950 fins 31/8/1974.
[Autor: Joan Lassús (). Fons: Arxiu Municipal l'Escala]

455-Família Ventura-Ferrés (2)

El matrimoni Josep Ventura ...-Maria Ferrés ... i els seus dos fills Mercè i Josep l'any 1964 a la seva antiga bodega Els Barrils del carrer Alfolí.
[Autor: no identificat (1964). Col·lecció: Família Ventura-Ferrés]

454-Família Ventura-Ferrés (1)

Rosa ..., Carme Muñoz, el matrimoni Josep Ventura-Maria Ferrés, els fills Mercè i Josep Ventura Ferrés i ? l'any 1958 al davant de l'antiga bodega Els Barrils dels Ventura-Ferrés del carrer Alfolí.
[Autor: no identificat (1958). Col·lecció: Família Ventura-Ferrés]

453-Mercè Ventura Ferrés

Mercè Ventura Ferrés, filla de Josep Ventura ... i Maria Ferrés ... i germana de Josep, l'any 1964 a l'antiga bodega Els Barrils de propietat familiar del carrer Alfolí.
[Autor: no identificat (1964). Col·lecció: Família Ventura-Ferrés]

452-Escola Ave Maria

L'escola catòlica Ave Maria (1914-1921) ubicada al carrer Progrés (actual Ave Maria) feta construir per l'hisendat local Josep Ximinis Guri Pepet Pata propietari del solar; aquesta escola esdevindria el 1921 l'escola pública de l'Escala fins l'estrena el 1936 de les escoles situades al Pedró (ara CEIP Empúries).

451-Lluís Tasis i amics (2)

Lluís Tasis Parnau (l’Escala, 31/3/1904-Cadaqués, 6/5/1937) amb el secretari de l'Ajuntament Joan Arolas, l'agutzil municipal Manuel Rahola i altres a Cadaqués. Lluís Tasis, fill d’Adolf Tasis Marés i Adelaida Parnau Arnay i germà de Laura (1908-1939), era mestre d’escola i va ser cofundador de la revista escalenca Costa Brava; va ser assassinat a Cadaqués, on estava destinat de mestre (1931-1937) i era redactor en cap de la revista Sol Ixent, per un escamot libertari durant els Fets de Maig de 1937. La seva germana Laura va ser una de les quinze víctimes del bombardeig que va patir l’Escala el 23 de gener de 1939 perpretat per una esquadrilla de quatre bombarders legionaris italians model Savoia-Marchetti S-79 de l'esquadra Stormi Bombardamento Veloce núm. 8 "Falchi delle Baleari" amb base a Mallorca i de suport a l'Aviació del Terç.
[Autor: no identificat (anys 30). Col·lecció: Rosa Terradas]

450-Lluís Tasis Parnau (2)

Lluís Tasis Parnau (l’Escala, 31/31904-Cadaqués, 6/5/1937) a la seva taula de treball a l'escola de Cadaqués. Lluís Tasis, fill d’Adolf Tasis Marés i Adelaida Parnau Arnay i germà de Laura (1908-1939), era mestre d’escola i va ser cofundador de la revista escalenca Costa Brava; va ser assassinat a Cadaqués, on estava destinat de mestre (1931-1937) i era redactor en cap de la revista Sol Ixent, per un escamot libertari durant els Fets de Maig de 1937. La seva germana Laura va ser una de les quinze víctimes del bombardeig que va patir l’Escala el 23 de gener de 1939 perpretat per una esquadrilla de quatre bombarders legionaris italians model Savoia-Marchetti S-79 de l'esquadra Stormi Bombardamento Veloce núm. 8 "Falchi delle Baleari" amb base a Mallorca i de suport a l'Aviació del Terç.
[Autor: no identificat (anys 30). Col·lecció: Rosa Terradas]

449-Lluís Tasis i alumnes (2)

Lluís Tasis Parnau (l’Escala, 31/31904-Cadaqués, 6/5/1937) envoltat dels seus alumnes de Cadaqués dins l'aula. Lluís Tasis, fill d’Adolf Tasis Marés i Adelaida Parnau Arnay i germà de Laura (1908-1939), era mestre d’escola i va ser cofundador de la revista escalenca Costa Brava; va ser assassinat a Cadaqués, on estava destinat de mestre (1931-1937) i era redactor en cap de la revista Sol Ixent, per un escamot libertari durant els Fets de Maig de 1937. La seva germana Laura va ser una de les quinze víctimes del bombardeig que va patir l’Escala el 23 de gener de 1939 perpretat per una esquadrilla de quatre bombarders legionaris italians model Savoia-Marchetti S-79 de l'esquadra Stormi Bombardamento Veloce núm. 8 "Falchi delle Baleari" amb base a Mallorca i de suport a l'Aviació del Terç.
[Autor: no identificat (anys 30). Col·lecció: Rosa Terradas]

448-Juli Molinas Gelada (1)

Juli Molinas Gelada (), fill de ... i ..., va ser membre del Comitè Antifeixista i membre dels Amics de l'Art Vell; va ser l'encarregar de la cooperaiva que s'instal·là a la fàbrica de gènere de punt requisada a Josep Ximinis ... Pepet Pata.
[Autor: Josep Esquirol (). Col·lecció: Família Molinas-Gelada]

447-Excursió de baptistes (1)

Excursió de membres i simpatitzants de l'església baptista escalenca de 1952: 1-Joan Figueras, 2-Margarida (mare Marina Pagès), 3-Conxita ..., 4-Rosa Mas, 5-Clara Nicolau, 6-Joan Fornés Esparralló, 7- ... (mare Teresa i Caterina Callol??), 8-... (dona Rafel Bruguera), 9-Berto Nicolau, 10-... (dona Berto Nicolau), 11-Josep M. Vilà, 12-... (fill de Jaume Mas), 13-... (fill de Jaume Mas), 14-Jaume Mas, 15-Rafel Bruguera, ...
[Autor: no identificat (1952). Col·lecció: Família Fornés-Castro]

446-Lluís Tasis i amics (1)

Lluís Tasis Parnau (l’Escala, 31/31904-Cadaqués, 6/5/1937) amb els seus amics cadaquesencs fent una garotada. Lluís Tasis, fill d’Adolf Tasis Marés i Adelaida Parnau Arnay i germà de Laura (1908-1939), era mestre d’escola i va ser cofundador de la revista escalenca Costa Brava; va ser assassinat a Cadaqués, on estava destinat de mestre (1931-1937) i era redactor en cap de la revista Sol Ixent, per un escamot libertari durant els Fets de Maig de 1937. La seva germana Laura va ser una de les quinze víctimes del bombardeig que va patir l’Escala el 23 de gener de 1939 perpretat per una esquadrilla de quatre bombarders legionaris italians model Savoia-Marchetti S-79 de l'esquadra Stormi Bombardamento Veloce núm. 8 "Falchi delle Baleari" amb base a Mallorca i de suport a l'Aviació del Terç.
[Autor: no identificat (anys 30). Col·lecció: Rosa Terradas]

445-Lluís Tasis i alumnes (1)

Lluís Tasis Parnau (l’Escala, 31/31904-Cadaqués, 6/5/1937) amb els seus alumnes de Cadaqués davant l'escola. Lluís Tasis, fill d’Adolf Tasis Marés i Adelaida Parnau Arnay i germà de Laura (1908-1939), era mestre d’escola i va ser cofundador de la revista escalenca Costa Brava; va ser assassinat a Cadaqués, on estava destinat de mestre (1931-1937) i era redactor en cap de la revista Sol Ixent, per un escamot libertari durant els Fets de Maig de 1937. La seva germana Laura va ser una de les quinze víctimes del bombardeig que va patir l’Escala el 23 de gener de 1939 perpretat per una esquadrilla de quatre bombarders legionaris italians model Savoia-Marchetti S-79 de l'esquadra Stormi Bombardamento Veloce núm. 8 "Falchi delle Baleari" amb base a Mallorca i de suport a l'Aviació del Terç.
[Autor: no identificat (anys 30). Col·lecció: Rosa Terradas]

444-Lluís Tasis Parnau (1)

Lluís Tasis Parnau (l’Escala, 31/31904-Cadaqués, 6/5/1937), fill d’Adolf Tasis Marés i Adelaida Parnau Arnay i germà de Laura (1908-1939), era mestre d’escola i va ser cofundador de la revista escalenca Costa Brava. Va ser assassinat a Cadaqués, on estava destinat de mestre (1931-1937) i ara redactor en cap de la revista Sol Ixent, per un escamot libertari durant els Fets de Maig de 1937. La seva germana Laura va ser una de les quinze víctimes del bombardeig que va patir l’Escala el 23 de gener de 1939 perpretat per una esquadrilla de quatre bombarders legionaris italians model Savoia-Marchetti S-79 de l'esquadra Stormi Bombardamento Veloce núm. 8 "Falchi delle Baleari" amb base a Mallorca i de suport a l'Aviació del Terç.
[Autor: no identificat (anys 30). Col·lecció: Rosa Terradas]

443-Era, barraca i col·legis

L’era de Ramon Fornés Pujol Esparralló () vista des de migdia amb la barraca de Teodoro en primer pla i els col·legis al fons.
[Autor: no identificat (). Col·lecció: Família Fornés-Castro]

442-Rosa Calsat Salleras

Rosa Calsat Salleras (), muller de Ramon Fornés Callol (), mare de Joan (1911-1972), Caterina () i Teodoro (), àvia de ……..., ……... i Montse Fornés Castro (1962).
[Autor: no identificat (). Col·lecció: Família Fornés-Castro]

441-Família Fornés-Calsat

Família Fornés-Calsat Esparralló: els germans Joan (1911-1972) i Teodoro (), els pares Rosa Calsat Lloveras () i Ramon Fornés Pujol () i l’àvia Caterina Pujol Granoeta () a l’era que tenia la família entre els actuals carrer Tramontana i avinguda de Girona.
[Autor: no identificat (). Col·lecció: Família Fornés-Castro]

440-Ramon Fornés Callol

Ramon Fornés Callol (), casat amb Rosa Calsat Lloveras (), pare de Joan (1911-1972), Caterina () i Teodoro (), avi de …… ..., …… ... i Montse Fornés Castro (1962).
[Autor: no identificat (). Col·lecció: Família Fornés-Castro]

439-Pere Bosch Gimpera (2)

Pere Bosch i Gimpera (Barcelona 1891 - Mèxic 1974) va ser un arqueòleg i prehistoriador i una de les personalitats científiques catalanes més conegudes internacionalment. Militant d'Acció Catalana, es va implicar en la política de la Generalitat republicana, ocupant els càrrecs de rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (1933-1939) i de Conseller de Justícia sota la presidència de Lluís Companys (1937-1939). Els anys 1933-1939 seria director de les excavacions greco-romanes d’Empúries. Va ser empresonat al vaixell Uruguay juntament amb altres membres del govern català després dels fets del 6 d'octubre de 1934. Després de la guerra civil hagué d'exiliar-se a Mèxic, on fou professor a la Universidad Nacional Autónoma de México i a l'Escuela Nacional de Antropología.
[Autor: no identificat (1960). Col·lecció: Fundació Bosch Gimpera]

438-Pere Bosch Gimpera (1)

Pere Bosch i Gimpera (Barcelona 1891 - Mèxic 1974) va ser un arqueòleg i prehistoriador i una de les personalitats científiques catalanes més conegudes internacionalment. Militant d'Acció Catalana, es va implicar en la política de la Generalitat republicana, ocupant els càrrecs de rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (1933-1939) i de Conseller de Justícia sota la presidència de Lluís Companys (1937-1939); els anys 1933-1939 seria director de les excavacions greco-romanes d’Empúries. Va ser empresonat al vaixell Uruguay juntament amb altres membres del govern català després dels fets del 6 d'octubre de 1934. Després de la guerra civil hagué d'exiliar-se a Mèxic, on fou professor a la Universidad Nacional Autónoma de México i a l'Escuela Nacional de Antropología.
[Autor: no identificat (1940). Col·lecció: Fundació Bosch Gimpera]

437-Dinar coberta Villa Teresita

Dinar de coberta l'any 1910 del restaurant Villa Teresita, propietat de Josep Paradís Ramis El Gambo, situat davant la platja del Portitxol a Empúries. Aquest restaurant es va obrir poc més d'un any després de començar les excavacions oficials al jaciment greco-romà d'Empúries per les expectatives de negoci que podien generar les visites a l'antiga Emporiae.
[Autor: no identificat (1910). Col·lecció: M. Teresa Pagès]

436-Teodoro Fornés Calsat (1)

Teodoro Fornés Calsat Esparralló (), fill de Ramon Fornés Callol () i Rosa Calsat Salleras (), germà de Joan () i Caterina (), casat amb .... () i pare de .... (), l’any .... davant el Palacio Real de Madrid.
[Autor: Romero (). Col·lecció: Família Fornés-Castro]

435-Joan Fornés a l'exili

Joan Fornés Calsat Esparralló (1911-1972), fill de Ramon Fornés Callol () i Rosa Calsat Salleras (), germà de Caterina () i Teodoro (), casat amb Felisa Castro Campoy (1921) i pare de Montse (1962), l'any 1942 a França durant el seu exili (segon per l'esquerra). Joan Fornés, pagès de professió i home il·lustrat, va ser secretari els anys 30 de les Joventuts Llibertàries a l’Escala i acabada la guerra s’exilià a França fins al seu retorn l’any ....
[Autor: no identificat (1942). Col·lecció: Família Fornés-Castro]

434-Joan Fornés Calsat (1)

Joan Fornés Calsat Esparralló (1911-1972), fill de Ramon Fornés Callol () i Rosa Calsat Salleras (), germà de Caterina () i Teodoro (), casat amb Felisa Castro Campoy (1921) i pare de Montse (1962), en una imatge d'estudi a l'edat de 24 anys. Joan Fornés, pagès de professió i home il·lustrat, va ser secretari els anys 30 de les Joventuts Llibertàries a l’Escala i acabada la guerra s’exilià a França fins al seu retorn l’any ....
[Autor: no identificat (1935). Col·lecció: Família Fornés-Castro]

433-Safareig públic 1796

El safareig públic, amb la font adjacent, formen el complexe hidràulic que es va construir l'any 1796 a la sortida nord de l'Escala per dotar d'aigua potable la població amb la canalització d'aigua de la deu de la Fornaca (canonada subterrània d'1'5 km i deu pilars de respiració per a la seva circulació) per substituir l'ancestral aigua salmàstica pròpia dels pous; el 1916, un dipòsit al Pedró va portar l'aigua corrent a les cases.
[Autor: Àngel Toldrà -ATV- (). Col·lecció: Rafel Bruguera]

432-Sidon Pascual i companys

Sidon Pascual Callol (l’Escala, 1913-Barcelona, 2003), fill de Miquel Pascual Oliveras i Josepa Callol Sureda i germà de Maria i Magdalena, i cinc companys l'any 1925 (ell és el més alt). Sidon Pascual exercia de mestre quan el cop d’Estat militar de juliol de 1936 el va empènyer a formar part del Comitè Antifeixista local en nom del POUM. Va anar al front de l’Aragó i més tard, en tenir estudis, va ingressar a l’Escola Militar de Bétera d’on va sortir tinent d’artilleria. Tot seguit el van traslladar a la zona d’Almadén (Ciudad Real) i després va ser destinat al front d’Extremadura fins a la fi de la guerra. Va ser fet presoner i tralladat al camp de concentració de Rota, però al cap d’uns mesos va ser alliberat per falta de càrrecs. El juliol del 1943 va ser arrestat a Barcelona i ingressat a la presó Modelo, des d’on va ser posteriorment traslladat a la presó de Girona en espera del judici. El jutge el va sentenciar a 12 anys i un dia i va sortir en llibertat condicional l’agost de 1943. Desprès de la guerra no va poder exercir la seva professió en ser represaliat. Als anys 50 li van proposar tornar a la docència però ho rebutjà.
[Autor: no identificat (1925). Col·lecció: Angelina Pascual]

431-Promoció mestres 1931

Promoció de mestres sorgida de la Normal de Girona l'any 1931. Sidon Pascual (l’Escala, 1913-Barcelona, 2003), fill de Miquel Pascual Oliveras i Josepa Callol Sureda i germà de Maria i Magdalena, és el tercer per la dreta de la segona fila. Sidon Pascual exercia de mestre quan el cop d’Estat militar de juliol de 1936 el va empènyer a formar part del Comitè Antifeixista local en nom del POUM. Va anar al front de l’Aragó i més tard, en tenir estudis, va ingressar a l’Escola Militar de Bétera d’on va sortir tinent d’artilleria. Tot seguit el van traslladar a la zona d’Almadén (Ciudad Real) i després va ser destinat al front d’Extremadura fins a la fi de la guerra. Va ser fet presoner i tralladat al camp de concentració de Rota, però al cap d’uns mesos va ser alliberat per falta de càrrecs. El juliol del 1943 va ser arrestat a Barcelona i ingressat a la presó Modelo, des d’on va ser posteriorment traslladat a la presó de Girona en espera del judici. El jutge el va sentenciar a 12 anys i un dia i va sortir en llibertat condicional l’agost de 1943. Desprès de la guerra no va poder exercir la seva professió en ser represaliat. Als anys 50 li van proposar tornar a la docència però ho rebutjà.
[Autor: no identificat (1931). Col·lecció: Angelina Pascual]

430-Germans Pascual-Ramió

Els germans Miquel i Angelina Pascual Ramió, ?, Pepita Poch ... i Claudi Solés ... l'any 1952.
[Autor: no identificat (1952). Col·lecció: Angelina Pascual]

429-Joan Lassús Colomeda (1)

Joan Lassús Colomeda (1911-1996), fill de ... i ... i germà de Pepita, l'any 1956 a la seva pineda al Pedró. Joan Lassús es va dedicar de ben jove a la música (tocava la tenora, el saxofon, el violí i el piano) i va actuar amb La Principal de l'Escala i La Principal de Torroella de Montgrí. Després es va anar forjant com a fotògraf i es dedicaria als retrats, actes socials i, amb l'arribada del turisme massiu que transformava la població, a l'elaboració de postals.
[Autor: Joan Lassús (1956). Fons: Joan Lassús (AME)]

428-Classe Marta Dalmau 62-63

Grup-classe de la mestra Magda Dalmau el curs 1962-1963.
[Autor: no identificat (1963). Col·lecció: Salvador Simon]

427-M. Pascual i S. Pascual

Miquel Pascual Oliveras () i el seu fill Sidon Pascual Callol (L’Escala, 1913-Barcelona, 2003) en una vinya de la seva propietat amb la barraca l'any 1936. Sidon Pascual era fill de Miquel Pascual Oliveras i Josepa Callol Sureda i germà de Maria i Magdalena. Sidon Pascual exercia de mestre quan el cop d’Estat militar de juliol de 1936 el va empènyer a formar part del Comitè Antifeixista local en nom del POUM. Sidon Pascual exercia de mestre quan el cop d’Estat militar de juliol de 1936 el va empènyer a formar part del Comitè Antifeixista local en representació del POUM. Va anar al front de l’Aragó i més tard, en tenir estudis, va ingressar a l’Escola Militar de Bétera d’on va sortir tinent d’artilleria. Tot seguit el van traslladar a la zona d’Almadén (Ciudad Real) i després va ser destinat al front d’Extremadura fins a la fi de la guerra. Va ser fet presoner i tralladat al camp de concentració de Rota, però al cap d’uns mesos va ser alliberat per falta de càrrecs. El juliol del 1943 va ser arrestat a Barcelona i ingressat a la presó Modelo, des d’on va ser posteriorment traslladat a la presó de Girona en espera del judici. El jutge el va sentenciar a 12 anys i un dia i va sortir en llibertat condicional l’agost de 1943. Desprès de la guerra no va poder exercir la seva professió en ser represaliat. Als anys 50 li van proposar tornar a la docència però ho rebutjà.
[Autor: no identificat (1936). Col·lecció: Angelina Pascual]

426-Quatre escalencs a Colom

Anna Ramió Pumarola, Sidon Pascual Callol, Josep Molinas ... i Pere Sastre Gardella a Barcelona sota el monument a Cristòfol Colom.
[Autor: no identificat (). Col·lecció: Angelina Pascual]

425-Sidon Pascual Callol (1)

Sidon Pascual Callol (L’Escala, 1913-Barcelona, 2003), fill de Miquel Pascual Oliveras i Josepa Callol Sureda i germà de Maria i Magdalena, de jove. Sidon Pascual exercia de mestre quan el cop d’Estat militar de juliol de 1936 el va empènyer a formar part del Comitè Antifeixista local en nom del POUM. Sidon Pascual exercia de mestre quan el cop d’Estat militar de juliol de 1936 el va empènyer a formar part del Comitè Antifeixista local en representació del POUM. Va anar al front de l’Aragó i més tard, en tenir estudis, va ingressar a l’Escola Militar de Bétera d’on va sortir tinent d’artilleria. Tot seguit el van traslladar a la zona d’Almadén (Ciudad Real) i després va ser destinat al front d’Extremadura fins a la fi de la guerra. Va ser fet presoner i tralladat al camp de concentració de Rota, però al cap d’uns mesos va ser alliberat per falta de càrrecs. El juliol del 1943 va ser arrestat a Barcelona i ingressat a la presó Modelo, des d’on va ser posteriorment traslladat a la presó de Girona en espera del judici. El jutge el va sentenciar a 12 anys i un dia i va sortir en llibertat condicional l’agost de 1943. Desprès de la guerra no va poder exercir la seva professió en ser represaliat. Als anys 50 li van proposar tornar a la docència però ho rebutjà.
[Autor: no identificat (). Col·lecció: Angelina Pascual]

424-Ermita Santa Caterina

L'ermita de Santa Caterina i el castell del Montgrí a inici de segle XX vistos des de la Muntanya Gran. Aquesta ermita pertany al municipi de Torroella de Montgrí però des d'antuvi és emocionalment molt pròxima a l'Escala.
[Autor: no identificat (). Col·lecció: Rafel Bruguera]

423-Rafel Sureda "Tòful" (2)

Rafel Sureda Ballester Tòful (30/9/1875-20/6/1955), fill de Pere Sureda Vilà i Maria Ballester Callol i germà de Francesca (1872-1956) i Magdalena (1885-1972), a l'edat de 27 anys. En la seva joventut fa fer les Amèriques i de nou a l'Escala va fer de barber i de pagès. Va destacar com a pintor naif. Tòful és una variant del nom del seu besavi patern Cristòfol Sureda Tomàs.
[Autor: no identificat (1902). Col·lecció: Lluís Vilabrú]

422-Família Sureda-Ballester

Pere Sureda Vilà i Maria Ballester Callol, pares de Francesca (1872-1956, Rafel Tòful (1875-1955) i Magdalena (1885-1972), ama la seva filla gran Francesca. Ambdós eren catòlics practicants i eren pabordes d'un altar de l'església. S'encarregava de recollir els Sants Olis al Bisbat per Setmana Santa i tenien al seu càrrec l'expendidura de butlles.
[Autor: no identificat (1878). Col·lecció: Lluís Vilabrú]

421-Rafel Sureda "Tòful" (1)

Rafel Sureda Ballester Tòful (30/9/1875-20/6/1955), fill de Pere Sureda Vilà i Maria Ballester Callol i germà de Francesca (1872-1956) i Magdalena (1885-1972), a l'edat de 20 anys. En la seva joventut fa fer les Amèriques i de nou a l'Escala va fer de barber i de pagès. Va destacar com a pintor naif. Tòful és una variant del nom del seu besavi patern Cristòfol Sureda Tomàs.
[Autor: no identificat (1895). Col·lecció: Lluís Vilabrú]

420-Emili Gandia Ortega

Emili Gandia Ortega (Xàtiva, 1866-Barcelona, 1939) va ser responsable durant vint-i-dues campanyes de l'organització del personal i el treball a peu d'obra i autor del Diari de les excavacions del jaciment d'Empúries d'ençà l'inici de les excavacions oficials (23/3/1908) fins la paralització de les activitats el 1937 a causa de la Guerra Civil. Durant el servei militar va ser destinat a Barcelona on va treballar d'ordenança per al Marquès d'Alella. Més endavant va treballar a l'Ajuntament de Barcelona on després d'exercir diferents càrrecs seria nomenat conservador el 1903 del nou Museu d´Art Decoratiu i Arqueologia. Puig i Cadafalch el va nomenar el 1908 responsable de les excavacions del jaciment emporità grecoromà.
[Autor: no identificat (). Arxiu: AMAC-Empúries]

419-Família Paradís-Bosch

La família Paradís-Bosch Gambo al complet el dia de commemoració del cinquentanari de l'enllaç Josep Paradís-Lola Bosch a l'Hotel Empúries.
[Autor: no identificat (1959). Col·lecció: M. Teresa Pagès]

418-Martí Simon Corominas

Martí Simon Corominas (1913-2003), casat amb Maria Quintana Batalla (1921) i pare de Miquel i Josep M., el dia de la seva comunió.
[Autor: no identificat (1921). Col·lecció: Família Simon-Quintana]

417-Família Quintana-Batalla

Caterina Batalla Poch, Maria Quintana Batalla, ..., Miquel Quintana Batalla, Francesc Batalla Simon, Josep M. Batalla Catà, Jaume Batalla Catà i Magdalena Catà Catà el juliol de 1931 davant la casa pairal dels Quintana-Batalla al carrer de l'Hospital.
[Autor: Martí Batalla (1931). Col·lecció: Família Quintana Batalla]

416-Germans Batalla-Poch

Els germans Caterina i Martí Batalla Poch, fills de Francesc Batalla Simon i Carme Poch Sureda, l'any 1906.
[Autor: no identificat (). Col·lecció: Família Simon-Quintama]

415-La Platja o antic port ()

La Platja o antic port als primers anys 60.
[Autor: Aeropost (1962). Col·lecció: Rafel Bruguera]

414-Martí Batalla Poch (1)

Martí Batalla Poch (), fill de Francesc Batalla Simon i Carme Poch Sureda i casat amb Magdalena Catà Catà, amb un company al Tibidabo de Barcelona l’any 1916.
[Autor: no identificat (1916). Col·lecció: Família Simon-Quintana]

413-Família Simon-Quintana

Família Batalla Poch l'any 1929: Magdalena Catà Catà, Josep M. Batalla Catà, Francesc Batalla Simon, Carme Poch Sureda, Martí Batalla Poch, Caterina Batalla Poch / Margarida Sureda Vilà, Maria Quintana Batalla, Miquel Batalla Cortal (bus 1843-1933) i Jaume Batalla Catà.
[Autor: no identificat (1929). Col·lecció: Família Simon-Quintana]

412-M. Batalla i F. Batalla

Maria Batalla Poch i el seu pare Francesc Batalla Simon en una processó de l'any 1951.
[Autor: no identificat (1951). Col·lecció: Família Simon-Quintana]

411-Cosidores de Lola Bosch

Cosidores de Lola Bosch al pati del Dr. Masferrer l'any 1932: ?, Maria Parés, Marina Pagès, Maria Salvat, Anita Masferrer, Maria Sagrera, Maria Quintana, Mercè Font / Caterina Salvat, Pepita Figueres, Lola Salvat, Teresa Reding, Neus Pimàs i Lolita Romaguera.
[Autor: no identificat (1932). Col·lecció: Família Simon-Quintana]