Banc d'en Sinofós és la història de l'Escala-Empúries (Empordà/Països Catalans) en imatges i aplega les fotografies familiars antigues obtingudes pels retratistes aficionats amanides amb una mostra de la fotografia antiga i documental de fotògrafs d'ofici

492-Pere Sabadi-Rosario Foix

Pere Sabadí i Isern, nascut a l'Escala el 1881, i Rosario Foix i Sancho, nascuda a Bellcaire el 1886, el dia del seu casament (de negre, com es feia aleshores) celebrat el primer d'abril de 1906. Pere i Rosario van tenir tres fills: Rafel i Josep, els dos grans, bessons, nascuts el 29 de maig de 1907, i en Pere, el tercer, nascut el 24 de desembre de 1910. Rafel es casaria amb Francisca Hereu Comas (filla de Tor). Josep es casaria amb Maria Dolors Solés (de can Dario). Pere va morir a Salamanca el 28 de setembre de 1938, en el transcurs de la Guerra Civil, després de ser ferit a la cama i posterior cangrenacio durant la batalla de l'Ebre; era solter i havia ocupat algún càrrec a l'associació del Pequín. Pere Sabadi va morir el 6 d'abril de 1919, als 38 anys, arran de la famosa grip d'aquell any que va ocasionar alta mortaldat; Rosario Foix va morir el 6 de juny de 1976 a l'edat de 91 anys. (Informacio facilitada per Josep M. Sabadi).
[Autor: Josep Esquirol (1906). Col.leccio: Josep M. Sabadi].


491-Sabadi-Hereu amb Tona

El matrimoni Rafel Sabadi Foix i Francisca Hereu Comas amb la finlandesa Tona el 1960 davant de la llar dels Sabadi-Hereu al carrer Nou (actual carrer Germans Masferrer). Rafel es fill de Pere Sabadi i Isern (1881-1919), de l'Escala, i Rosario Foix i Sancho (1886-1976), de Bellcaire; Francisca es filla de Baldiri Hereu Calvet (...-1962) i Caterina Comas Barratinas (...-...), ambdos de Tor. Rafel i Francisca son pares de Pere (1947), Rosa (1948), Maria (1949), Rafel (1951) i Josep Maria (1952). Pion, autor d’aquesta foto, es un enginyer finlandes que es estar hostatjat els estius dels primers anys 60 a cals Sabadi-Hereu (llavors carrer Nou i ara Germans Masferrer) abans d'obrir l’hostal El Roser acompanyat de la seva dona Tona (cantant d’opera) i la seva filla Hellen.
[Autor: Pion (1960). Col.leccio: Josep M. Sabadi].



490-Jujutsu a l'Escala (1910)

Molts joves, com aquests escalencs no identificats de la fotografia, es van introduir a l'inici del segle XX en la pràctica d’esports d’origen oriental com el jujutsu, pràctica japonesa derivada del judo, que consisteix en la lluita cos a cos per a la defensa sense armes.
[Foto: Josep Esquirol (1910). Fons Josep Esquirol (AHE)]

489-L'antic port el 1958

L'antic port (dit també la Platja) amarat de teranyines un dia de 1958. D'esquerra a dreta: la casa-farmàcia de Joan Massanet, el salaó de ..........., la casa de Joaquim Folch i Torres i al fons l'Hotel Empúries de Josep Paradís Gambo.
[Autor: Lluís Valls (1958). Col·lecció: Lluís Valls Valls]

488-J. Martínez i J. Ribas

Jordi Martínez Casadevall (...) i Josep Ribas Alemany (...) a la Creu el 1950, davant el garatge-taller de Josep Dubé (a) Pepet Monjo, amb un vehicle de la marca ...
[Autor: Lluís Valls (1950). Col·lecció: Lluís Valls Valls]



487-Pere Saló i família

El baster Pere Saló Vicens (...) i els seus pares Miquel Saló Mateu (1879-1957) i Antònia Vicens Juli (1880-1863) acompanyats de Lluís Valls Valls davant mateix de la llar dels Saló-Vicens al carrer de la Riera l'any 1956. Antònia era germana del compositor Josep Xaxu. Pere Saló tenia dos germans: Miquel va morir a Barcelona el 1938 d'un accident laboral i Martí va morir aquell mateix any a la batalla de l'Ebre durant la Guerra Civil.
[Autor: no identificat (1956). Col·lecció: Lluís Valls Valls]

486-J. Mateu i les Genover

Les germanes bessones M. Dolors i … Genover … (filles de … i … -mare refugiada quan la Guerra Civil-) i Josep Mateu Sastre (1921-1983), fill de … i …, casat amb Gràcia Llop Cortal (1925) i pare de Joan i Magda, l’any 1950. Les germanes Genover vivien al carrer de Gràcia i van marxar de ben petites a Sud-Amèrica amb els seus pares.
[Autor: no identificat (1950). Col·lecció: Família: Mateu-Sastre]

485-Maria Sastre Rodeja (2)

Maria Sastre Rodeja (...), filla de ... i ..., casada amb Joan Mateu ... (...) i mare de Josep (1921-1983), Joan (mort a la batalla de l’Ebre) i Joaquim Mateu Sastre (1926-2010), a l’edat de ... anys.
[Autor: Josep Esquirol (...). Col·lecció: Família Mateu-Sastre]

484- Noies Passeig (1)

Gràcia Llop Cortal (…), Rosa Mitjavila Ballesta (…), Caterina Salvat Isern (…) i ? l’any ... al passeig Lluís Albert.
[Autor: no identificat (...). Col·lecció: Família Mateu-Sastre]

483- Carme Fajol ... (...)

Carme Fajol ... (...), filla de ... i ..., casada amb ... González (...) i mare de Valentí (...) i ... (...), l’any ...
[Autor: no identificat (...). Col·lecció: Família Mateu-Llop]

482-Visita RCD Espanyol

El RCD Espanyol durant la concentració que efectuà a l’Hotel Empúries pel carnaval de 1929 de cara a la final de la Copa del Rei Alfons XIII que guanyaria al Madrid FC el 3 de febrer a l’estadi de Mestalla (València). Molts escalencs apareixen al costat dels futbolistes Ricardo Zamora, Ricardo Opisso, Pere Solé i demés al cafè de can Pepet Sureda (futur Las Delicias): Anita Rouret, Magdalena Teixidor, ?, Rosa Tarrés, Caterina Centena i Rosa Ballesta amb uniforme blanc-i-blau; altres són Joan Clos, Francisco Solés, les germanes Magdalena i Quimeta Busquets...
[Autor: Josep Esquirol (1929). Col·lecció: Montserrat Sureda]

481-Maria Sastre Rodeja (1)

Maria Sastre Rodeja (...), filla de ... i ..., casada amb Joan Mateu ... (...) i mare de Josep (1921-1983), Joan (mort a la batalla de l’Ebre) i Joaquim Mateu Sastre (1926-2010), a l’edat de ... anys.
[Autor: no identificat (...). Col·lecció: Família Mateu-Sastre]

480-Colla fent el vermut

Gaspar Jordi ... (...), Neus Solés Poch (...), ?, Josep Mateu Sastre (1921-1983) i Gràcia Llop Cortal (1925) l'any 1951 a la terrassa del bar La Platja de ...
[Autor: no identificat (1951). Col·lecció: Família Mateu-Llop]

479-Joan Mateu ... (1)

Joan Mateu ... (1887-…), fill de ... i ..., casat amb Maria Sastre Rodeja (...) i pare de Josep (1921-1983), Joan (mort a la batalla de l’Ebre) i Joaquim Mateu Sastre (1926-2010), a l’edat de 30 anys.
[Autor: Josep Esquirol (1917). Col·lecció: Família Mateu-Llop]

478-Àtrium Domus (casa) I

La Domus I (segle I aC) era la casa romana d'època republicana més important excavada fins ara que disposava d'un pati interior pavimentat amb mosaics en blanc i negre i diverses habitacions destinades a l'ús dels propietaris per rebre convidats, dormitoris, menjadors... L'àtrium, al centre de la domus, era un pati central al qual s'accedia des del carrer a través d'un passadís (vestibulum); era un espai obert que facilitava l'entrada de claror a les habitacions veïnes interiors i disposava d'una cisterna que recollia l'aigua de la pluja. A la part sud hi havia un gran jardí (peristylum).
[Autor: Josep Esquirol (). Fons: Josep Esquirol (AME). Col·lecció: Rafel Bruguera]

477-Martín Almagro Basch (2)

Conferència de Martín Almagro Basch a l'Instituto Ibero-Americano de Berlín on exposà l'estat de les excavacions a Empúries. Martín Almagro (Tramacastilla,1911-Madrid,1984) va combatre durant la Guerra Civil com a soldat de Falange Espanyola. Després va ser nomenat director del Museu Arqueològic de Barcelona i director del Servei d'Investigacions Arqueològiques, càrrec que portava implícit el de responsable de les excavacions emporitanes. Va aprofitar la infraestructura creada per Bosch Gimpera, exiliat a França el 1939, per consolidar la seva posició i prestigi davant de les autoritats del règim. L'any 1943 va obtenir la càtedra de Prehistòria de la Universitat de Barcelona que havia deixat vacant Bosch Gimpera. A Empúries va realitzar, entre 1939 i 1962, nombroses intervencions, valent-se inicialment de presoners de guerra i soldats de lleva, a les ciutats grega i romana.
[Autor: Wagner (). Arxiu: Hemeroteca La Vanguardia]

476-Martín Almagro Basch (1)

Martín Almagro Basch al seu despatx de director del jaciment arqueològic d'Empúries. Martín Almagro (Tramacastilla,1911 -Madrid,1984) va combatre durant la Guerra Civil com a soldat de Falange Espanyola. Després va ser nomenat director del Museu Arqueològic de Barcelona i director del Servei d'Investigacions Arqueològiques, càrrec que portava implícit el de responsable de les excavacions emporitanes. Va aprofitar la infraestructura creada per Bosch Gimpera, exiliat a França el 1939, per consolidar la seva posició i prestigi davant de les autoritats del règim. L'any 1943 va obtenir la càtedra de Prehistòria de la Universitat de Barcelona que havia deixat vacant Bosch Gimpera. A Empúries va realitzar, entre 1939 i 1962, nombroses intervencions, valent-se inicialment de presoners de guerra i soldats de lleva, a les ciutats grega i romana.
[Autor: no identificat (). Arxiu: AMAC-Empúries]

475-Luis Marquina i Lluís Pichot

El director, guionista i productor de cinema català Luis Marquina Pichot (1904-1980) fill del poeta i dramaturg Eduardo Marquina (1879-1946), Hiette Carcassona i el violinista barceloní Lluís Pichot Gironès (1887-xxx) l'any 1922 al port d'en Perris.
[Autor: no identificat (1922). Col·lecció: Hotel Terraza -Roses-]

474-Carnaval de 1949

Carnaval de 1949. En segon terme: Simeó Català Portell, Pere Sastre ..., Carme Hereu Bruguera i Ferran Català Portell; en primer terme: Pepito Castellà Nicolau, Ferran Clos Blanco, Rafael Callol Lluís, Francisco Sala Sastre, Joaquim Piqué Palau, Ramon Andreu Burset i Josep Clos Blanco.
[Autor: no identificat (1949). Col·lecció: Família Piqué-Sagrera]

473-Germanes Tell-Palau

Teresa, Marina, Maria i Carme (falta Quimeta) Tell Palau, filles de Josep Tell Camps i Flora Palau Sureda, mullers de ..., mares de ..., àvies de ... i nétes de ..., en temps de la Guerra Civil.
[Autor: no identificat (1938). Col·lecció: Família Sureda-Tell]

472-Ricard Tell ...

Ricard Tell ..., marit de ... Camps ..., pare de Josep Tell Camps, avi de Quimeta, Teresa, Marina, Maria i Carme, besavi de Carme i Jordi i rebesavi de Jordi-Miquel i Sònia-Jordi, en una imatge dels anys 20 del segle XX.
[Autor: no identificat (anys 20). Col·lecció: Família Sureda-Tell]

471-Marina Tell Palau (1)

Marina Tell Palau, filla de Josep Tell Camps i Flora Palau Sureda, germana de Quimeta, Teresa, Maria i Carme, muller de Martí Sureda Barceló, mare de Carme i Martí i àvia de Jordi-Miquel i Sònia-Jordi, en una imatge de 24/06/1940.
[Autor: no identificat (24/06/1940). Col·lecció: Família Sureda-Tell]

470-Passeig Lluís Albert

El passeig Lluís Albert a l'inici de segle XX amb la Casa Gran al fons; en primer terme, el Codolar.
[Autor: Josep Esquirol (). Fons: Josep Esquirol (AME). Col·lecció: Rafel Bruguera]

469-Martí Sureda Barceló

Martí Sureda Barceló (1920-1999), fill de Mario Sureda … i Pepita Barceló …, germà d'Anton i Maria, casat amb Marina Tell Palau, pare de Carme i Jordi, avi de Jordi-Miquel i Sònia-Jordi, fent el servei militar a San Fernando (Càdis) l'any 1941.
[Autor: no identificat (1941). Col·lecció: Família: Sureda-Tell]

468-Josep Tell-Flora Palau

El matrimoni Josep Tell Camps (fill de Ricard ... i ... ...) i Flora Palau Sureda (filla de Quimet Palau i Teresa Sureda), pares de Quimeta, Teresa, Marina, Maria i Carme, l'any 1942.
[Autor: no identificat (1942). Col·lecció: Família Sureda-Tell]

467-Matrimoni Sureda-Tell

El matrimoni format per Martí Sureda Barceló (fill de Mario Sureda … i Pepita Barceló … i germà d'Anton i Maria) i Marina Tell Palau (filla de Josep Tell Camps i Flora Palau Sureda i germana de Quimeta, Teresa, Maria i Carme) i la seva filla Carme l'any 1948. Martí Sureda i Marina Tell són pares de Carme i Jordi i avis de Jordi-Miquel i Sònia-Jordi.
[Autor: Llorens (1948). Col·lecció: Família Sureda-Tell]

466-Grup Sagrada Família (1)

Grup femení del col·legi de la Sagrada Família corresponent a l'any 1931. Era el col·legi del carrer de la Torre regentat per les monges Carmelites de l’escola mutual de Fontcuberta que havien substituït l’any 1920 les monges franceses que s’hi havien establert al tombant de segle i havien marxat el 1909 pels aldarulls de la Setmana Tràgica.
[Autor: no identificat (1931). Col·lecció: Família Simon-Quintana]

465-Parelles a la neu (1962)

Nevada de febrer de 1962. D'esquerra a dreta a la Pineda d'en Lassús (Pedró): Quimet Molinas Comas, Mª Teresa Comas ..., Maria Garriga ..., Francesc Poch Mediñà, Jordi Piqué Sagrera i Caterina Andreu ...
[Autor: Joan Lassús (1962). Col·lecció Jordi Piqué]

464-M. Rouret elecció PT (3)

Sopar d’ERC el 5/8/1954 a Mèxic en ocasió de ser nomenat Josep Tarradellas president de la Generalitat a l'exili. Dempeus, Josep Folch, Martí Rouret (segon per l’esquerra), Pere Ferrer, Antoni Dot, Ot Duran d’Ocon, Salvador Armendares, Francesc Riera, Enric Canturri i Dalmau Costa. Asseguts, Antoni M. Sbert, Manuel galès, Josep Tarradellas, Joan Casanellas, Francesc Senyal i Francesc Farreras. Martí Rouret Callol (l'Escala, 1902-Ciutat de Mèxic, 1968) va ser mestre i polític. Va col·laborar a les revistes Costa Brava de l'Escala, Empordà Federal de Figueres i L'Autonomista de Girona i va exercir de mestre a Lloret de Mar i des de 1926 a l'escola privada obrerista Centre Instructiu Democràtic de Móra d'Ebre; a Móra va fundar els quinzenals La Riuada i L'ideal de l'Ebre. El 1929 fundà la Federació Radical Socialista de la Ribera i Terra Alta que es va integrar al Partit Republicà Radical Socialista. Esdevingué militant d'ERC el 1931 i diputat al Parlament de Catalunya de 1932. Va ser empresonat al vaixell Uruguay arran dels Fets d'Octubre de 1934. Home de confiança de Lluís Companys, el 1936 fou conseller de Sanitat i més tard comissari d'ordre públic i sotssecretari de la presidència de la Generalitat. El 1939 s'exilià a França i el 1942 a Mèxic. Allí va mantenir la seva vinculació a ERC i va donar suport el 1954 a la presidència de Josep Tarradellas arran de la dimissió de Josep Irla.
[Autor: no identificat (1954). Fons: Orfeó Català Mèxic]

463-M. Rouret elecció PT (2)

Martí Rouret amb Josep Tarradellas i ... el dia (5/8/1954) que aquest fou nomenat a Mèxic DF 125è president de la Generalitat a l'exili. Martí Rouret Callol (l'Escala, 1902-Ciutat de Mèxic, 1968) va ser mestre i polític. Va col·laborar a les revistes Costa Brava de l'Escala, Empordà Federal de Figueres i L'Autonomista de Girona i va exercir de mestre a Lloret de Mar i des de 1926 a l'escola privada obrerista Centre Instructiu Democràtic de Móra d'Ebre; a Móra va fundar els quinzenals La Riuada i L'ideal de l'Ebre. El 1929 fundà la Federació Radical Socialista de la Ribera i Terra Alta que es va integrar al Partit Republicà Radical Socialista. Esdevingué militant d'ERC el 1931 i diputat al Parlament de Catalunya de 1932. Va ser empresonat al vaixell Uruguay arran dels Fets d'Octubre de 1934. Home de confiança de Lluís Companys, el 1936 fou conseller de Sanitat i més tard comissari d'ordre públic i sotssecretari de la presidència de la Generalitat. El 1939 s'exilià a França i el 1942 a Mèxic. Allí va mantenir la seva vinculació a ERC i va donar suport el 1954 a la presidència de Josep Tarradellas arran de la dimissió de Josep Irla.
[Autor: no identificat (1954). Fons: Orfeó Català Mèxic]

462-M. Rouret elecció PT (1)

Tarradellas escollit president de la Generalitat a l'exili a Mèxic DF el 5/8/1954. D’esquerra a dreta: els diputats Martí Rouret (ERC), Salvador Armendares (ERC), Enric Canturri (ERC), Josep Folch (ERC), Carles Gerhard (USC), Manuel Galés (ERC), Francesc Farreras (ERC), Antoni Dot (ERC), Josep Tarradellas (ERC) i Estanislau Ruiz (USC) en el sopar posterior a l’elecció de Tarradellas. Martí Rouret Callol (l'Escala, 1902-Ciutat de Mèxic, 1968) va ser mestre i polític. Va col·laborar a les revistes Costa Brava de l'Escala, Empordà Federal de Figueres i L'Autonomista de Girona i va exercir de mestre a Lloret de Mar i des de 1926 a l'escola privada obrerista Centre Instructiu Democràtic de Móra d'Ebre; a Móra va fundar els quinzenals La Riuada i L'ideal de l'Ebre. El 1929 fundà la Federació Radical Socialista de la Ribera i Terra Alta que es va integrar al Partit Republicà Radical Socialista. Esdevingué militant d'ERC el 1931 i diputat al Parlament de Catalunya de 1932. Va ser empresonat al vaixell Uruguay arran dels Fets d'Octubre de 1934. Home de confiança de Lluís Companys, el 1936 fou conseller de Sanitat i més tard comissari d'ordre públic i sotssecretari de la presidència de la Generalitat. El 1939 s'exilià a França i el 1942 a Mèxic. Allí va mantenir la seva vinculació a ERC i va donar suport el 1954 a la presidència de Josep Tarradellas arran de la dimissió de Josep Irla.
[Autor: no identificat (1954). Fons: Orfeó Català Mèxic]

461-Platja del Portitxol

La platja del Portitxol d'Empúries amb estiuejants parant el sol i prenent un bany davant l'hostal Villa Teresita de Josep Paradís El Gambo. Al primer terç del segle XX l'Escala ja era un focus d’estiueig per a la burgesia, els anomenats “culs blancs”, en comparança amb els pantalons desgastats i apedaçats dels nadius. El fet que el 1908 s’iniciessin les excavacions oficials al recinte arqueològic emporità va fer que naixés l’excursionisme cultural a l'Escala-Empúries i es reactivés el fluix de l’incipient turisme que responia a les teories higièniques més el culte als banys de mar. Prova d’això és que Josep Paradís El Gambo, preveient l’arribada cada cop més nombrosa de visitants al jaciment emporità, va fer el 1909 els primer passos per edificar a Empúries al següent any el restaurant Villa Teresita que anys després esdevendria hostal.
[Autor: Josep Esquirol (). Col·lecciö: Rafel Bruguera]

460-Martí Rouret al Parlament

Bona part dels diputat d’ERC el 19 de febrer de 1936, dia que van reprendre la tasca parlamentària després de la victòria del Front d’Esquerres; en primera fila, Antoni Dot, el president del Parlament Joan Casanovas, Pere Corominas i Martí Rouret. Martí Rouret Callol (l'Escala, 1902-Ciutat de Mèxic, 1968) va ser mestre i polític. Va col·laborar a les revistes Costa Brava de l'Escala, Empordà Federal de Figueres i L'Autonomista de Girona i va exercir de mestre a Lloret de Mar i des de 1926 a l'escola privada obrerista Centre Instructiu Democràtic de Móra d'Ebre; a Móra va fundar els quinzenals La Riuada i L'ideal de l'Ebre. El 1929 fundà la Federació Radical Socialista de la Ribera i Terra Alta que es va integrar al Partit Republicà Radical Socialista. Esdevingué militant d'ERC el 1931 i diputat al Parlament de Catalunya de 1932. Va ser empresonat al vaixell Uruguay arran dels Fets d'Octubre de 1934. Home de confiança de Lluís Companys, el 1936 fou conseller de Sanitat i més tard comissari d'ordre públic i sotssecretari de la presidència de la Generalitat. El 1939 s'exilià a França i el 1942 a Mèxic. Allí va mantenir la seva vinculació a ERC i va donar suport el 1954 a la presidència de Josep Tarradellas arran de la dimissió de Josep Irla.
[Autor: no identificat (1936). Archivo General Administración (AdH)]

459-M. Rouret i C. Pi i Sunyer

Reunió d’ERC en una visita de Carles Pi i Sunyer a Mèxic l'any 1958. Asseguts: Salvador Armendares, Joan Ventosa, Amadeu Oliva, x, Carles Pi i Sunyer, Ricard Altaba, Francesc Farreras, Antoni Dot i Pere Ferrer; dempeus: Jaume Mateu, x, Cèsar Català, x, x, Ramon Frontera, Joan Grau, x, x, Eduard Neira, M. Dolors Bargalló, x, x, Antoni Eroles, Marian Font, Artur Bladé, Martí Rouret, Enric Canturri i x. Martí Rouret Callol (l'Escala, 1902-Ciutat de Mèxic, 1968) va ser mestre i polític. Va col·laborar a les revistes Costa Brava de l'Escala, Empordà Federal de Figueres i L'Autonomista de Girona i va exercir de mestre a Lloret de Mar i des de 1926 a l'escola privada obrerista Centre Instructiu Democràtic de Móra d'Ebre; a Móra va fundar els quinzenals La Riuada i L'ideal de l'Ebre. El 1929 fundà la Federació Radical Socialista de la Ribera i Terra Alta que es va integrar al Partit Republicà Radical Socialista. Esdevingué militant d'ERC el 1931 i diputat al Parlament de Catalunya de 1932. Va ser empresonat al vaixell Uruguay arran dels Fets d'Octubre de 1934. Home de confiança de Lluís Companys, el 1936 fou conseller de Sanitat i més tard comissari d'ordre públic i sotssecretari de la presidència de la Generalitat. El 1939 s'exilià a França i el 1942 a Mèxic. Allí va mantenir la seva vinculació a ERC i va donar suport el 1954 a la presidència de Josep Tarradellas arran de la dimissió de Josep Irla.
[Autor: no identificat (1958). Fundació Josep Irla (Fons Macià)]

458-Martí Rouret i F. Macià

Investidura de Francesc Macià el 6 de desembre de 1932 com a president de la Generalitat; a la Mesa, d’esquerra a dreta, Josep M. Casabó, Antoni Dot, Lluís Companys i Martí Rouret. Martí Rouret Callol (l'Escala, 1902-Ciutat de Mèxic, 1968) va ser mestre i polític. Va col·laborar a les revistes Costa Brava de l'Escala, Empordà Federal de Figueres i L'Autonomista de Girona i va exercir de mestre a Lloret de Mar i des de 1926 a l'escola privada obrerista Centre Instructiu Democràtic de Móra d'Ebre; a Móra va fundar els quinzenals La Riuada i L'ideal de l'Ebre. El 1929 fundà la Federació Radical Socialista de la Ribera i Terra Alta que es va integrar al Partit Republicà Radical Socialista. Esdevingué militant d'ERC el 1931 i diputat al Parlament de Catalunya de 1932. Va ser empresonat al vaixell Uruguay arran dels Fets d'Octubre de 1934. Home de confiança de Lluís Companys, el 1936 fou conseller de Sanitat i més tard comissari d'ordre públic i sotssecretari de la presidència de la Generalitat. El 1939 s'exilià a França i el 1942 a Mèxic. Allí va mantenir la seva vinculació a ERC i va donar suport el 1954 a la presidència de Josep Tarradellas arran de la dimissió de Josep Irla.
[Autor: Lluís Torrents (1932). Fundació Josep Irla (Fons Macià)]

457-Un dinar d'etiqueta

Colla d'escalencs a l'Hotel Empúries un dia dels anys 30 amb motiu de ...: 1-Joan Clos Comas, 2-xx, 3-Joan Adroher Serra (mestre), 4-Agustí Gratacós ... (mestre), 5-xx, 6-Jaume Sureda ..., 7-Jesús M. Isern Galceran (metge), 8-Francisco Solés Sarret, 9-Lluís Pujol Masseguer Muchu, 10-Lluís Callol ..., 11-Eugeni Juhé ..., 12-xx, 13-... Adroher, 14-Bonaventura Donat Comas (la Bisbal)
[Autor: Joan Clos Comas (). Col·lecció: Jaume Escat]

456-Mestra Isabel Ruhí Boada

La mestra Isabel Ruhí Boada ensenyant matemàtiques als alumnes; Isabel Ruhí va exercir de mestre a l'Escala des de 1/9/1950 fins 31/8/1974.
[Autor: Joan Lassús (). Fons: Arxiu Municipal l'Escala]

455-Família Ventura-Ferrés (2)

El matrimoni Josep Ventura ...-Maria Ferrés ... i els seus dos fills Mercè i Josep l'any 1964 a la seva antiga bodega Els Barrils del carrer Alfolí.
[Autor: no identificat (1964). Col·lecció: Família Ventura-Ferrés]

454-Família Ventura-Ferrés (1)

Rosa ..., Carme Muñoz, el matrimoni Josep Ventura-Maria Ferrés, els fills Mercè i Josep Ventura Ferrés i ? l'any 1958 al davant de l'antiga bodega Els Barrils dels Ventura-Ferrés del carrer Alfolí.
[Autor: no identificat (1958). Col·lecció: Família Ventura-Ferrés]

453-Mercè Ventura Ferrés

Mercè Ventura Ferrés, filla de Josep Ventura ... i Maria Ferrés ... i germana de Josep, l'any 1964 a l'antiga bodega Els Barrils de propietat familiar del carrer Alfolí.
[Autor: no identificat (1964). Col·lecció: Família Ventura-Ferrés]

452-Escola Ave Maria

L'escola catòlica Ave Maria (1914-1921) ubicada al carrer Progrés (actual Ave Maria) feta construir per l'hisendat local Josep Ximinis Guri Pepet Pata propietari del solar; aquesta escola esdevindria el 1921 l'escola pública de l'Escala fins l'estrena el 1936 de les escoles situades al Pedró (ara CEIP Empúries).
[Autor: Josep Esquirol (). Fons: Josep Esquirol (AME)]

451-Lluís Tasis i amics (2)

Lluís Tasis Parnau (l’Escala, 31/3/1904-Cadaqués, 6/5/1937) amb el secretari de l'Ajuntament Joan Arolas, l'agutzil municipal Manuel Rahola i altres a Cadaqués. Lluís Tasis, fill d’Adolf Tasis Marés i Adelaida Parnau Arnay i germà de Laura (1908-1939), era mestre d’escola i va ser cofundador de la revista escalenca Costa Brava; va ser assassinat a Cadaqués, on estava destinat de mestre (1931-1937) i era redactor en cap de la revista Sol Ixent, per un escamot libertari durant els Fets de Maig de 1937. La seva germana Laura va ser una de les quinze víctimes del bombardeig que va patir l’Escala el 23 de gener de 1939 perpretat per una esquadrilla de quatre bombarders legionaris italians model Savoia-Marchetti S-79 de l'esquadra Stormi Bombardamento Veloce núm. 8 "Falchi delle Baleari" amb base a Mallorca i de suport a l'Aviació del Terç.
[Autor: no identificat (anys 30). Col·lecció: Rosa Terradas]

450-Lluís Tasis Parnau (2)

Lluís Tasis Parnau (l’Escala, 31/31904-Cadaqués, 6/5/1937) a la seva taula de treball a l'escola de Cadaqués. Lluís Tasis, fill d’Adolf Tasis Marés i Adelaida Parnau Arnay i germà de Laura (1908-1939), era mestre d’escola i va ser cofundador de la revista escalenca Costa Brava; va ser assassinat a Cadaqués, on estava destinat de mestre (1931-1937) i era redactor en cap de la revista Sol Ixent, per un escamot libertari durant els Fets de Maig de 1937. La seva germana Laura va ser una de les quinze víctimes del bombardeig que va patir l’Escala el 23 de gener de 1939 perpretat per una esquadrilla de quatre bombarders legionaris italians model Savoia-Marchetti S-79 de l'esquadra Stormi Bombardamento Veloce núm. 8 "Falchi delle Baleari" amb base a Mallorca i de suport a l'Aviació del Terç.
[Autor: no identificat (anys 30). Col·lecció: Rosa Terradas]

449-Lluís Tasis i alumnes (2)

Lluís Tasis Parnau (l’Escala, 31/31904-Cadaqués, 6/5/1937) envoltat dels seus alumnes de Cadaqués dins l'aula. Lluís Tasis, fill d’Adolf Tasis Marés i Adelaida Parnau Arnay i germà de Laura (1908-1939), era mestre d’escola i va ser cofundador de la revista escalenca Costa Brava; va ser assassinat a Cadaqués, on estava destinat de mestre (1931-1937) i era redactor en cap de la revista Sol Ixent, per un escamot libertari durant els Fets de Maig de 1937. La seva germana Laura va ser una de les quinze víctimes del bombardeig que va patir l’Escala el 23 de gener de 1939 perpretat per una esquadrilla de quatre bombarders legionaris italians model Savoia-Marchetti S-79 de l'esquadra Stormi Bombardamento Veloce núm. 8 "Falchi delle Baleari" amb base a Mallorca i de suport a l'Aviació del Terç.
[Autor: no identificat (anys 30). Col·lecció: Rosa Terradas]

448-Juli Molinas Gelada (1)

Juli Molinas Gelada (...), fill de ... i ..., va ser membre del Comitè Antifeixista i membre dels Amics de l'Art Vell; va ser l'encarregat de la cooperativa que s'instal·là a la fàbrica de gènere de punt requisada a Josep Ximinis Guri Pepet Pata.
[Autor: Josep Esquirol (...). Col·lecció: Família Molinas-Gelada]

447-Excursió de baptistes (1)


Excursió de membres i simpatitzants de l'església baptista escalenca de 1952: 1-Joan Figueras, 2-Margarida (mare Marina Pagès), 3-Conxita ..., 4-Rosa Mas, 5-Clara Nicolau, 6-Joan Fornés Esparralló, 7- ... (mare Teresa i Caterina Callol??), 8-... (dona Rafel Bruguera), 9-Berto Nicolau, 10-... (dona Berto Nicolau), 11-Josep M. Vilà, 12-... (fill de Jaume Mas), 13-... (fill de Jaume Mas), 14-Jaume Mas, 15-Rafel Bruguera, ...
[Autor: no identificat (1952). Col·lecció: Família Fornés-Castro]

446-Lluís Tasis i amics (1)

Lluís Tasis Parnau (l’Escala, 31/31904-Cadaqués, 6/5/1937) amb els seus amics cadaquesencs fent una garotada. Lluís Tasis, fill d’Adolf Tasis Marés i Adelaida Parnau Arnay i germà de Laura (1908-1939), era mestre d’escola i va ser cofundador de la revista escalenca Costa Brava; va ser assassinat a Cadaqués, on estava destinat de mestre (1931-1937) i era redactor en cap de la revista Sol Ixent, per un escamot libertari durant els Fets de Maig de 1937. La seva germana Laura va ser una de les quinze víctimes del bombardeig que va patir l’Escala el 23 de gener de 1939 perpretat per una esquadrilla de quatre bombarders legionaris italians model Savoia-Marchetti S-79 de l'esquadra Stormi Bombardamento Veloce núm. 8 "Falchi delle Baleari" amb base a Mallorca i de suport a l'Aviació del Terç.
[Autor: no identificat (anys 30). Col·lecció: Rosa Terradas]

445-Lluís Tasis i alumnes (1)

Lluís Tasis Parnau (l’Escala, 31/31904-Cadaqués, 6/5/1937) amb els seus alumnes de Cadaqués davant l'escola. Lluís Tasis, fill d’Adolf Tasis Marés i Adelaida Parnau Arnay i germà de Laura (1908-1939), era mestre d’escola i va ser cofundador de la revista escalenca Costa Brava; va ser assassinat a Cadaqués, on estava destinat de mestre (1931-1937) i era redactor en cap de la revista Sol Ixent, per un escamot libertari durant els Fets de Maig de 1937. La seva germana Laura va ser una de les quinze víctimes del bombardeig que va patir l’Escala el 23 de gener de 1939 perpretat per una esquadrilla de quatre bombarders legionaris italians model Savoia-Marchetti S-79 de l'esquadra Stormi Bombardamento Veloce núm. 8 "Falchi delle Baleari" amb base a Mallorca i de suport a l'Aviació del Terç.
[Autor: no identificat (anys 30). Col·lecció: Rosa Terradas]

444-Lluís Tasis Parnau (1)

Lluís Tasis Parnau (l’Escala, 31/31904-Cadaqués, 6/5/1937), fill d’Adolf Tasis Marés i Adelaida Parnau Arnay i germà de Laura (1908-1939), era mestre d’escola i va ser cofundador de la revista escalenca Costa Brava. Va ser assassinat a Cadaqués, on estava destinat de mestre (1931-1937) i ara redactor en cap de la revista Sol Ixent, per un escamot libertari durant els Fets de Maig de 1937. La seva germana Laura va ser una de les quinze víctimes del bombardeig que va patir l’Escala el 23 de gener de 1939 perpretat per una esquadrilla de quatre bombarders legionaris italians model Savoia-Marchetti S-79 de l'esquadra Stormi Bombardamento Veloce núm. 8 "Falchi delle Baleari" amb base a Mallorca i de suport a l'Aviació del Terç.
[Autor: no identificat (anys 30). Col·lecció: Rosa Terradas]

443-Era, barraca i col·legis

L’era de Ramon Fornés Pujol Esparralló () vista des de migdia amb la barraca de Teodoro en primer pla i els col·legis al fons.
[Autor: no identificat (). Col·lecció: Família Fornés-Castro]