Banc d'en Sinofós

486-J. Mateu i les Genover

2001-01-01T18:05:00.005-04:00

Les germanes bessones M. Dolors i … Genover … (filles de … i … -mare refugiada quan la Guerra Civil-) i Josep Mateu Sastre (1921-1983), fill de … i …, casat amb Gràcia Llop Cortal (1925) i pare de Joan i Magda, l’any 1950. Les germanes Genover vivien al carrer de Gràcia i van marxar de ben petites a Sud-Amèrica amb els seus pares.
[Autor: no identificat (1950). Col·lecció: Família: Mateu-Sastre]

485-Maria Sastre Rodeja (2)

2001-01-01T18:04:00.001-04:00

Maria Sastre Rodeja (...), filla de ... i ..., casada amb Joan Mateu ... (...) i mare de Josep (1921-1983), Joan (mort a la batalla de l’Ebre) i Joaquim Mateu Sastre (1926-2010), a l’edat de ... anys.
[Autor: Josep Esquirol (...). Col·lecció: Família Mateu-Sastre]

484- Noies Passeig (1)

2001-01-01T18:03:00.003-04:00

Gràcia Llop Cortal (…), Rosa Mitjavila Ballesta (…), Caterina Salvat Isern (…) i ? l’any ... al passeig Lluís Albert.
[Autor: no identificat (...). Col·lecció: Família Mateu-Sastre]

483- Carme Fajol ... (...)

2001-01-01T18:02:00.000-04:00

Carme Fajol ... (...), filla de ... i ..., casada amb ... González (...) i mare de Valentí (...) i ... (...), l’any ...
[Autor: no identificat (...). Col·lecció: Família Mateu-Llop]

482-Visita RCD Espanyol

2001-01-01T18:01:00.004-04:00

El RCD Espanyol durant la concentració que efectuà a l’Hotel Empúries pel carnaval de 1929 de cara a la final de la Copa del Rei Alfons XIII que guanyaria al Madrid FC el 3 de febrer a l’estadi de Mestalla (València). Molts escalencs apareixen al costat dels futbolistes Ricardo Zamora, Ricardo Opisso, Pere Solé i demés al cafè de can Pepet Sureda (futur Las Delicias): Anita Rouret, Magdalena Teixidor, ?, Rosa Tarrés, Caterina Centena i Rosa Ballesta amb uniforme blanc-i-blau; altres són Joan Clos, Francisco Solés, les germanes Magdalena i Quimeta Busquets...
[Autor: Josep Esquirol (1929). Col·lecció: Montserrat Sureda]

481-Maria Sastre Rodeja (1)

2001-01-01T18:00:00.003-04:00

Maria Sastre Rodeja (...), filla de ... i ..., casada amb Joan Mateu ... (...) i mare de Josep (1921-1983), Joan (mort a la batalla de l’Ebre) i Joaquim Mateu Sastre (1926-2010), a l’edat de ... anys.
[Autor: no identificat (...). Col·lecció: Família Mateu-Sastre]

480-Colla fent el vermut

2001-01-01T17:59:00.005-04:00

Gaspar Jordi ... (...), Neus Solés Poch (...), ?, Josep Mateu Sastre (1921-1983) i Gràcia Llop Cortal (1925) l'any 1951 a la terrassa del bar La Platja de ...
[Autor: no identificat (1951). Col·lecció: Família Mateu-Llop]

479-Joan Mateu ... (1)

2001-01-01T17:58:00.005-04:00

Joan Mateu ... (1887-…), fill de ... i ..., casat amb Maria Sastre Rodeja (...) i pare de Josep (1921-1983), Joan (mort a la batalla de l’Ebre) i Joaquim Mateu Sastre (1926-2010), a l’edat de 30 anys.
[Autor: Josep Esquirol (1917). Col·lecció: Família Mateu-Llop]

478-Àtrium Domus (casa) I

2001-01-01T17:57:00.006-04:00

La Domus I (segle I aC) era la casa romana d'època republicana més important excavada fins ara que disposava d'un pati interior pavimentat amb mosaics en blanc i negre i diverses habitacions destinades a l'ús dels propietaris per rebre convidats, dormitoris, menjadors... L'àtrium, al centre de la domus, era un pati central al qual s'accedia des del carrer a través d'un passadís (vestibulum); era un espai obert que facilitava l'entrada de claror a les habitacions veïnes interiors i disposava d'una cisterna que recollia l'aigua de la pluja. A la part sud hi havia un gran jardí (peristylum).
[Autor: Josep Esquirol (). Fons: Josep Esquirol (AME). Col·lecció: Rafel Bruguera]

477-Martín Almagro Basch (2)

2001-01-01T17:56:00.006-04:00

Conferència de Martín Almagro Basch a l'Instituto Ibero-Americano de Berlín on exposà l'estat de les excavacions a Empúries. Martín Almagro (Tramacastilla,1911-Madrid,1984) va combatre durant la Guerra Civil com a soldat de Falange Espanyola. Després va ser nomenat director del Museu Arqueològic de Barcelona i director del Servei d'Investigacions Arqueològiques, càrrec que portava implícit el de responsable de les excavacions emporitanes. Va aprofitar la infraestructura creada per Bosch Gimpera, exiliat a França el 1939, per consolidar la seva posició i prestigi davant de les autoritats del règim. L'any 1943 va obtenir la càtedra de Prehistòria de la Universitat de Barcelona que havia deixat vacant Bosch Gimpera. A Empúries va realitzar, entre 1939 i 1962, nombroses intervencions, valent-se inicialment de presoners de guerra i soldats de lleva, a les ciutats grega i romana.
[Autor: Wagner (). Arxiu: Hemeroteca La Vanguardia]

476-Martín Almagro Basch (1)

2001-01-01T17:55:00.004-04:00

Martín Almagro Basch al seu despatx de director del jaciment arqueològic d'Empúries. Martín Almagro (Tramacastilla,1911 -Madrid,1984) va combatre durant la Guerra Civil com a soldat de Falange Espanyola. Després va ser nomenat director del Museu Arqueològic de Barcelona i director del Servei d'Investigacions Arqueològiques, càrrec que portava implícit el de responsable de les excavacions emporitanes. Va aprofitar la infraestructura creada per Bosch Gimpera, exiliat a França el 1939, per consolidar la seva posició i prestigi davant de les autoritats del règim. L'any 1943 va obtenir la càtedra de Prehistòria de la Universitat de Barcelona que havia deixat vacant Bosch Gimpera. A Empúries va realitzar, entre 1939 i 1962, nombroses intervencions, valent-se inicialment de presoners de guerra i soldats de lleva, a les ciutats grega i romana.
[Autor: no identificat (). Arxiu: AMAC-Empúries]

475-Luis Marquina i Lluís Pichot

2001-01-01T17:54:00.014-04:00

El director, guionista i productor de cinema català Luis Marquina Pichot (1904-1980) fill del poeta i dramaturg Eduardo Marquina (1879-1946), Hiette Carcassona i el violinista barceloní Lluís Pichot Gironès (1887-xxx) l'any 1922 al port d'en Perris.
[Autor: no identificat (1922). Col·lecció: Hotel Terraza -Roses-]

474-Carnaval de 1949

2001-01-01T17:53:00.003-04:00

Carnaval de 1949. En segon terme: Simeó Català Portell, Pere Sastre ..., Carme Hereu Bruguera i Ferran Català Portell; en primer terme: Pepito Castellà Nicolau, Ferran Clos Blanco, Rafael Callol Lluís, Francisco Sala Sastre, Joaquim Piqué Palau, Ramon Andreu Burset i Josep Clos Blanco.
[Autor: no identificat (1949). Col·lecció: Família Piqué-Sagrera]

473-Germanes Tell-Palau

2001-01-01T17:52:00.003-04:00

Teresa, Marina, Maria i Carme (falta Quimeta) Tell Palau, filles de Josep Tell Camps i Flora Palau Sureda, mullers de ..., mares de ..., àvies de ... i nétes de ..., en temps de la Guerra Civil.
[Autor: no identificat (1938). Col·lecció: Família Sureda-Tell]

472-Ricard Tell ...

2001-01-01T17:51:00.001-04:00

Ricard Tell ..., marit de ... Camps ..., pare de Josep Tell Camps, avi de Quimeta, Teresa, Marina, Maria i Carme, besavi de Carme i Jordi i rebesavi de Jordi-Miquel i Sònia-Jordi, en una imatge dels anys 20 del segle XX.
[Autor: no identificat (anys 20). Col·lecció: Família Sureda-Tell]

471-Marina Tell Palau (1)

2001-01-01T17:50:00.005-04:00

Marina Tell Palau, filla de Josep Tell Camps i Flora Palau Sureda, germana de Quimeta, Teresa, Maria i Carme, muller de Martí Sureda Barceló, mare de Carme i Martí i àvia de Jordi-Miquel i Sònia-Jordi, en una imatge de 24/06/1940.
[Autor: no identificat (24/06/1940). Col·lecció: Família Sureda-Tell]

470-Passeig Lluís Albert

2001-01-01T17:49:00.005-04:00

El passeig Lluís Albert a l'inici de segle XX amb la Casa Gran al fons; en primer terme, el Codolar.
[Autor: Josep Esquirol (). Fons: Josep Esquirol (AME). Col·lecció: Rafel Bruguera]

469-Martí Sureda Barceló

2001-01-01T17:48:00.005-04:00

Martí Sureda Barceló (1920-1999), fill de Mario Sureda … i Pepita Barceló …, germà d'Anton i Maria, casat amb Marina Tell Palau, pare de Carme i Jordi, avi de Jordi-Miquel i Sònia-Jordi, fent el servei militar a San Fernando (Càdis) l'any 1941.
[Autor: no identificat (1941). Col·lecció: Família: Sureda-Tell]

468-Josep Tell-Flora Palau

2001-01-01T17:47:00.004-04:00

El matrimoni Josep Tell Camps (fill de Ricard ... i ... ...) i Flora Palau Sureda (filla de Quimet Palau i Teresa Sureda), pares de Quimeta, Teresa, Marina, Maria i Carme, l'any 1942.
[Autor: no identificat (1942). Col·lecció: Família Sureda-Tell]

467-Matrimoni Sureda-Tell

2001-01-01T17:46:00.005-04:00

El matrimoni format per Martí Sureda Barceló (fill de Mario Sureda … i Pepita Barceló … i germà d'Anton i Maria) i Marina Tell Palau (filla de Josep Tell Camps i Flora Palau Sureda i germana de Quimeta, Teresa, Maria i Carme) i la seva filla Carme l'any 1948. Martí Sureda i Marina Tell són pares de Carme i Jordi i avis de Jordi-Miquel i Sònia-Jordi.
[Autor: Llorens (1948). Col·lecció: Família Sureda-Tell]

466-Grup Sagrada Família (1)

2001-01-01T17:45:00.003-04:00

Grup femení del col·legi de la Sagrada Família corresponent a l'any 1931. Era el col·legi del carrer de la Torre regentat per les monges Carmelites de l’escola mutual de Fontcuberta que havien substituït l’any 1920 les monges franceses que s’hi havien establert al tombant de segle i havien marxat el 1909 pels aldarulls de la Setmana Tràgica.
[Autor: no identificat (1931). Col·lecció: Família Simon-Quintana]

465-Parelles a la neu (1962)

2001-01-01T17:44:00.001-04:00

Nevada de febrer de 1962. D'esquerra a dreta a la Pineda d'en Lassús (Pedró): Quimet Molinas Comas, Mª Teresa Comas ..., Maria Garriga ..., Francesc Poch Mediñà, Jordi Piqué Sagrera i Caterina Andreu ...
[Autor: Joan Lassús (1962). Col·lecció Jordi Piqué]

464-M. Rouret elecció PT (3)

2001-01-01T08:52:00.009-04:00

Sopar d’ERC el 5/8/1954 a Mèxic en ocasió de ser nomenat Josep Tarradellas president de la Generalitat a l'exili. Dempeus, Josep Folch, Martí Rouret (segon per l’esquerra), Pere Ferrer, Antoni Dot, Ot Duran d’Ocon, Salvador Armendares, Francesc Riera, Enric Canturri i Dalmau Costa. Asseguts, Antoni M. Sbert, Manuel galès, Josep Tarradellas, Joan Casanellas, Francesc Senyal i Francesc Farreras. Martí Rouret Callol (l'Escala, 1902-Ciutat de Mèxic, 1968) va ser mestre i polític. Va col·laborar a les revistes Costa Brava de l'Escala, Empordà Federal de Figueres i L'Autonomista de Girona i va exercir de mestre a Lloret de Mar i des de 1926 a l'escola privada obrerista Centre Instructiu Democràtic de Móra d'Ebre; a Móra va fundar els quinzenals La Riuada i L'ideal de l'Ebre. El 1929 fundà la Federació Radical Socialista de la Ribera i Terra Alta que es va integrar al Partit Republicà Radical Socialista. Esdevingué militant d'ERC el 1931 i diputat al Parlament de Catalunya de 1932. Va ser empresonat al vaixell Uruguay arran dels Fets d'Octubre de 1934. Home de confiança de Lluís Companys, el 1936 fou conseller de Sanitat i més tard comissari d'ordre públic i sotssecretari de la presidència de la Generalitat. El 1939 s'exilià a França i el 1942 a Mèxic. Allí va mantenir la seva vinculació a ERC i va donar suport el 1954 a la presidència de Josep Tarradellas arran de la dimissió de Josep Irla.
[Autor: no identificat (1954). Fons: Orfeó Català Mèxic]

463-M. Rouret elecció PT (2)

2001-01-01T08:51:00.007-04:00

Martí Rouret amb Josep Tarradellas i ... el dia (5/8/1954) que aquest fou nomenat a Mèxic DF 125è president de la Generalitat a l'exili. Martí Rouret Callol (l'Escala, 1902-Ciutat de Mèxic, 1968) va ser mestre i polític. Va col·laborar a les revistes Costa Brava de l'Escala, Empordà Federal de Figueres i L'Autonomista de Girona i va exercir de mestre a Lloret de Mar i des de 1926 a l'escola privada obrerista Centre Instructiu Democràtic de Móra d'Ebre; a Móra va fundar els quinzenals La Riuada i L'ideal de l'Ebre. El 1929 fundà la Federació Radical Socialista de la Ribera i Terra Alta que es va integrar al Partit Republicà Radical Socialista. Esdevingué militant d'ERC el 1931 i diputat al Parlament de Catalunya de 1932. Va ser empresonat al vaixell Uruguay arran dels Fets d'Octubre de 1934. Home de confiança de Lluís Companys, el 1936 fou conseller de Sanitat i més tard comissari d'ordre públic i sotssecretari de la presidència de la Generalitat. El 1939 s'exilià a França i el 1942 a Mèxic. Allí va mantenir la seva vinculació a ERC i va donar suport el 1954 a la presidència de Josep Tarradellas arran de la dimissió de Josep Irla.
[Autor: no identificat (1954). Fons: Orfeó Català Mèxic]

462-M. Rouret elecció PT (1)

2001-01-01T08:50:00.015-04:00

Tarradellas escollit president de la Generalitat a l'exili a Mèxic DF el 5/8/1954. D’esquerra a dreta: els diputats Martí Rouret (ERC), Salvador Armendares (ERC), Enric Canturri (ERC), Josep Folch (ERC), Carles Gerhard (USC), Manuel Galés (ERC), Francesc Farreras (ERC), Antoni Dot (ERC), Josep Tarradellas (ERC) i Estanislau Ruiz (USC) en el sopar posterior a l’elecció de Tarradellas. Martí Rouret Callol (l'Escala, 1902-Ciutat de Mèxic, 1968) va ser mestre i polític. Va col·laborar a les revistes Costa Brava de l'Escala, Empordà Federal de Figueres i L'Autonomista de Girona i va exercir de mestre a Lloret de Mar i des de 1926 a l'escola privada obrerista Centre Instructiu Democràtic de Móra d'Ebre; a Móra va fundar els quinzenals La Riuada i L'ideal de l'Ebre. El 1929 fundà la Federació Radical Socialista de la Ribera i Terra Alta que es va integrar al Partit Republicà Radical Socialista. Esdevingué militant d'ERC el 1931 i diputat al Parlament de Catalunya de 1932. Va ser empresonat al vaixell Uruguay arran dels Fets d'Octubre de 1934. Home de confiança de Lluís Companys, el 1936 fou conseller de Sanitat i més tard comissari d'ordre públic i sotssecretari de la presidència de la Generalitat. El 1939 s'exilià a França i el 1942 a Mèxic. Allí va mantenir la seva vinculació a ERC i va donar suport el 1954 a la presidència de Josep Tarradellas arran de la dimissió de Josep Irla.
[Autor: no identificat (1954). Fons: Orfeó Català Mèxic]

461-Platja del Portitxol

2001-01-01T08:49:00.008-04:00

La platja del Portitxol d'Empúries amb estiuejants parant el sol i prenent un bany davant l'hostal Villa Teresita de Josep Paradís El Gambo. Al primer terç del segle XX l'Escala ja era un focus d’estiueig per a la burgesia, els anomenats “culs blancs”, en comparança amb els pantalons desgastats i apedaçats dels nadius. El fet que el 1908 s’iniciessin les excavacions oficials al recinte arqueològic emporità va fer que naixés l’excursionisme cultural a l'Escala-Empúries i es reactivés el fluix de l’incipient turisme que responia a les teories higièniques més el culte als banys de mar. Prova d’això és que Josep Paradís El Gambo, preveient l’arribada cada cop més nombrosa de visitants al jaciment emporità, va fer el 1909 els primer passos per edificar a Empúries al següent any el restaurant Villa Teresita que anys després esdevendria hostal.
[Autor: Josep Esquirol (). Col·lecciö: Rafel Bruguera]

460-Martí Rouret al Parlament

2001-01-01T08:48:00.006-04:00

Bona part dels diputat d’ERC el 19 de febrer de 1936, dia que van reprendre la tasca parlamentària després de la victòria del Front d’Esquerres; en primera fila, Antoni Dot, el president del Parlament Joan Casanovas, Pere Corominas i Martí Rouret. Martí Rouret Callol (l'Escala, 1902-Ciutat de Mèxic, 1968) va ser mestre i polític. Va col·laborar a les revistes Costa Brava de l'Escala, Empordà Federal de Figueres i L'Autonomista de Girona i va exercir de mestre a Lloret de Mar i des de 1926 a l'escola privada obrerista Centre Instructiu Democràtic de Móra d'Ebre; a Móra va fundar els quinzenals La Riuada i L'ideal de l'Ebre. El 1929 fundà la Federació Radical Socialista de la Ribera i Terra Alta que es va integrar al Partit Republicà Radical Socialista. Esdevingué militant d'ERC el 1931 i diputat al Parlament de Catalunya de 1932. Va ser empresonat al vaixell Uruguay arran dels Fets d'Octubre de 1934. Home de confiança de Lluís Companys, el 1936 fou conseller de Sanitat i més tard comissari d'ordre públic i sotssecretari de la presidència de la Generalitat. El 1939 s'exilià a França i el 1942 a Mèxic. Allí va mantenir la seva vinculació a ERC i va donar suport el 1954 a la presidència de Josep Tarradellas arran de la dimissió de Josep Irla.
[Autor: no identificat (1936). Archivo General Administración (AdH)]

459-M. Rouret i C. Pi i Sunyer

2001-01-01T08:47:00.009-04:00

Reunió d’ERC en una visita de Carles Pi i Sunyer a Mèxic l'any 1958. Asseguts: Salvador Armendares, Joan Ventosa, Amadeu Oliva, x, Carles Pi i Sunyer, Ricard Altaba, Francesc Farreras, Antoni Dot i Pere Ferrer; dempeus: Jaume Mateu, x, Cèsar Català, x, x, Ramon Frontera, Joan Grau, x, x, Eduard Neira, M. Dolors Bargalló, x, x, Antoni Eroles, Marian Font, Artur Bladé, Martí Rouret, Enric Canturri i x. Martí Rouret Callol (l'Escala, 1902-Ciutat de Mèxic, 1968) va ser mestre i polític. Va col·laborar a les revistes Costa Brava de l'Escala, Empordà Federal de Figueres i L'Autonomista de Girona i va exercir de mestre a Lloret de Mar i des de 1926 a l'escola privada obrerista Centre Instructiu Democràtic de Móra d'Ebre; a Móra va fundar els quinzenals La Riuada i L'ideal de l'Ebre. El 1929 fundà la Federació Radical Socialista de la Ribera i Terra Alta que es va integrar al Partit Republicà Radical Socialista. Esdevingué militant d'ERC el 1931 i diputat al Parlament de Catalunya de 1932. Va ser empresonat al vaixell Uruguay arran dels Fets d'Octubre de 1934. Home de confiança de Lluís Companys, el 1936 fou conseller de Sanitat i més tard comissari d'ordre públic i sotssecretari de la presidència de la Generalitat. El 1939 s'exilià a França i el 1942 a Mèxic. Allí va mantenir la seva vinculació a ERC i va donar suport el 1954 a la presidència de Josep Tarradellas arran de la dimissió de Josep Irla.
[Autor: no identificat (1958). Fundació Josep Irla (Fons Macià)]

458-Martí Rouret i F. Macià

2001-01-01T08:46:00.013-04:00

Investidura de Francesc Macià el 6 de desembre de 1932 com a president de la Generalitat; a la Mesa, d’esquerra a dreta, Josep M. Casabó, Antoni Dot, Lluís Companys i Martí Rouret. Martí Rouret Callol (l'Escala, 1902-Ciutat de Mèxic, 1968) va ser mestre i polític. Va col·laborar a les revistes Costa Brava de l'Escala, Empordà Federal de Figueres i L'Autonomista de Girona i va exercir de mestre a Lloret de Mar i des de 1926 a l'escola privada obrerista Centre Instructiu Democràtic de Móra d'Ebre; a Móra va fundar els quinzenals La Riuada i L'ideal de l'Ebre. El 1929 fundà la Federació Radical Socialista de la Ribera i Terra Alta que es va integrar al Partit Republicà Radical Socialista. Esdevingué militant d'ERC el 1931 i diputat al Parlament de Catalunya de 1932. Va ser empresonat al vaixell Uruguay arran dels Fets d'Octubre de 1934. Home de confiança de Lluís Companys, el 1936 fou conseller de Sanitat i més tard comissari d'ordre públic i sotssecretari de la presidència de la Generalitat. El 1939 s'exilià a França i el 1942 a Mèxic. Allí va mantenir la seva vinculació a ERC i va donar suport el 1954 a la presidència de Josep Tarradellas arran de la dimissió de Josep Irla.
[Autor: Lluís Torrents (1932). Fundació Josep Irla (Fons Macià)]

457-Un dinar d'etiqueta

2001-01-01T08:45:00.004-04:00

Colla d'escalencs a l'Hotel Empúries un dia dels anys 30 amb motiu de ...: 1-Joan Clos Comas, 2-xx, 3-Joan Adroher Serra (mestre), 4-Agustí Gratacós ... (mestre), 5-xx, 6-Jaume Sureda ..., 7-Jesús M. Isern Galceran (metge), 8-Francisco Solés Sarret, 9-Lluís Pujol Masseguer Muchu, 10-Lluís Callol ..., 11-Eugeni Juhé ..., 12-xx, 13-... Adroher, 14-Bonaventura Donat Comas (la Bisbal)
[Autor: Joan Clos Comas (). Col·lecció: Jaume Escat]

456-Mestra Isabel Ruhí Boada

2001-01-01T08:44:00.006-04:00

La mestra Isabel Ruhí Boada ensenyant matemàtiques als alumnes; Isabel Ruhí va exercir de mestre a l'Escala des de 1/9/1950 fins 31/8/1974.
[Autor: Joan Lassús (). Fons: Arxiu Municipal l'Escala]

455-Família Ventura-Ferrés (2)

2001-01-01T08:43:00.004-04:00

El matrimoni Josep Ventura ...-Maria Ferrés ... i els seus dos fills Mercè i Josep l'any 1964 a la seva antiga bodega Els Barrils del carrer Alfolí.
[Autor: no identificat (1964). Col·lecció: Família Ventura-Ferrés]

454-Família Ventura-Ferrés (1)

2001-01-01T08:42:00.003-04:00

Rosa ..., Carme Muñoz, el matrimoni Josep Ventura-Maria Ferrés, els fills Mercè i Josep Ventura Ferrés i ? l'any 1958 al davant de l'antiga bodega Els Barrils dels Ventura-Ferrés del carrer Alfolí.
[Autor: no identificat (1958). Col·lecció: Família Ventura-Ferrés]

453-Mercè Ventura Ferrés

2001-01-01T08:41:00.005-04:00

Mercè Ventura Ferrés, filla de Josep Ventura ... i Maria Ferrés ... i germana de Josep, l'any 1964 a l'antiga bodega Els Barrils de propietat familiar del carrer Alfolí.
[Autor: no identificat (1964). Col·lecció: Família Ventura-Ferrés]

452-Escola Ave Maria

2001-01-01T08:40:00.005-04:00

L'escola catòlica Ave Maria (1914-1921) ubicada al carrer Progrés (actual Ave Maria) feta construir per l'hisendat local Josep Ximinis Guri Pepet Pata propietari del solar; aquesta escola esdevindria el 1921 l'escola pública de l'Escala fins l'estrena el 1936 de les escoles situades al Pedró (ara CEIP Empúries).
[Autor: Josep Esquirol (). Fons: Josep Esquirol (AME)]

451-Lluís Tasis i amics (2)

2001-01-01T08:39:00.002-04:00

Lluís Tasis Parnau (l’Escala, 31/3/1904-Cadaqués, 6/5/1937) amb el secretari de l'Ajuntament Joan Arolas, l'agutzil municipal Manuel Rahola i altres a Cadaqués. Lluís Tasis, fill d’Adolf Tasis Marés i Adelaida Parnau Arnay i germà de Laura (1908-1939), era mestre d’escola i va ser cofundador de la revista escalenca Costa Brava; va ser assassinat a Cadaqués, on estava destinat de mestre (1931-1937) i era redactor en cap de la revista Sol Ixent, per un escamot libertari durant els Fets de Maig de 1937. La seva germana Laura va ser una de les quinze víctimes del bombardeig que va patir l’Escala el 23 de gener de 1939 perpretat per una esquadrilla de quatre bombarders legionaris italians model Savoia-Marchetti S-79 de l'esquadra Stormi Bombardamento Veloce núm. 8 "Falchi delle Baleari" amb base a Mallorca i de suport a l'Aviació del Terç.
[Autor: no identificat (anys 30). Col·lecció: Rosa Terradas]

450-Lluís Tasis Parnau (2)

2001-01-01T08:38:00.003-04:00

Lluís Tasis Parnau (l’Escala, 31/31904-Cadaqués, 6/5/1937) a la seva taula de treball a l'escola de Cadaqués. Lluís Tasis, fill d’Adolf Tasis Marés i Adelaida Parnau Arnay i germà de Laura (1908-1939), era mestre d’escola i va ser cofundador de la revista escalenca Costa Brava; va ser assassinat a Cadaqués, on estava destinat de mestre (1931-1937) i era redactor en cap de la revista Sol Ixent, per un escamot libertari durant els Fets de Maig de 1937. La seva germana Laura va ser una de les quinze víctimes del bombardeig que va patir l’Escala el 23 de gener de 1939 perpretat per una esquadrilla de quatre bombarders legionaris italians model Savoia-Marchetti S-79 de l'esquadra Stormi Bombardamento Veloce núm. 8 "Falchi delle Baleari" amb base a Mallorca i de suport a l'Aviació del Terç.
[Autor: no identificat (anys 30). Col·lecció: Rosa Terradas]

449-Lluís Tasis i alumnes (2)

2001-01-01T08:37:00.004-04:00

Lluís Tasis Parnau (l’Escala, 31/31904-Cadaqués, 6/5/1937) envoltat dels seus alumnes de Cadaqués dins l'aula. Lluís Tasis, fill d’Adolf Tasis Marés i Adelaida Parnau Arnay i germà de Laura (1908-1939), era mestre d’escola i va ser cofundador de la revista escalenca Costa Brava; va ser assassinat a Cadaqués, on estava destinat de mestre (1931-1937) i era redactor en cap de la revista Sol Ixent, per un escamot libertari durant els Fets de Maig de 1937. La seva germana Laura va ser una de les quinze víctimes del bombardeig que va patir l’Escala el 23 de gener de 1939 perpretat per una esquadrilla de quatre bombarders legionaris italians model Savoia-Marchetti S-79 de l'esquadra Stormi Bombardamento Veloce núm. 8 "Falchi delle Baleari" amb base a Mallorca i de suport a l'Aviació del Terç.
[Autor: no identificat (anys 30). Col·lecció: Rosa Terradas]

448-Juli Molinas Gelada (1)

2001-01-01T08:36:00.003-04:00

Juli Molinas Gelada (), fill de ... i ..., va ser membre del Comitè Antifeixista i membre dels Amics de l'Art Vell; va ser l'encarregar de la cooperaiva que s'instal·là a la fàbrica de gènere de punt requisada a Josep Ximinis ... Pepet Pata.
[Autor: Josep Esquirol (). Col·lecció: Família Molinas-Gelada]

447-Excursió de baptistes (1)

2001-01-01T08:35:00.005-04:00

Excursió de membres i simpatitzants de l'església baptista escalenca de 1952: 1-Joan Figueras, 2-Margarida (mare Marina Pagès), 3-Conxita ..., 4-Rosa Mas, 5-Clara Nicolau, 6-Joan Fornés Esparralló, 7- ... (mare Teresa i Caterina Callol??), 8-... (dona Rafel Bruguera), 9-Berto Nicolau, 10-... (dona Berto Nicolau), 11-Josep M. Vilà, 12-... (fill de Jaume Mas), 13-... (fill de Jaume Mas), 14-Jaume Mas, 15-Rafel Bruguera, ...
[Autor: no identificat (1952). Col·lecció: Família Fornés-Castro]

446-Lluís Tasis i amics (1)

2001-01-01T08:34:00.006-04:00

Lluís Tasis Parnau (l’Escala, 31/31904-Cadaqués, 6/5/1937) amb els seus amics cadaquesencs fent una garotada. Lluís Tasis, fill d’Adolf Tasis Marés i Adelaida Parnau Arnay i germà de Laura (1908-1939), era mestre d’escola i va ser cofundador de la revista escalenca Costa Brava; va ser assassinat a Cadaqués, on estava destinat de mestre (1931-1937) i era redactor en cap de la revista Sol Ixent, per un escamot libertari durant els Fets de Maig de 1937. La seva germana Laura va ser una de les quinze víctimes del bombardeig que va patir l’Escala el 23 de gener de 1939 perpretat per una esquadrilla de quatre bombarders legionaris italians model Savoia-Marchetti S-79 de l'esquadra Stormi Bombardamento Veloce núm. 8 "Falchi delle Baleari" amb base a Mallorca i de suport a l'Aviació del Terç.
[Autor: no identificat (anys 30). Col·lecció: Rosa Terradas]

445-Lluís Tasis i alumnes (1)

2001-01-01T08:33:00.006-04:00

Lluís Tasis Parnau (l’Escala, 31/31904-Cadaqués, 6/5/1937) amb els seus alumnes de Cadaqués davant l'escola. Lluís Tasis, fill d’Adolf Tasis Marés i Adelaida Parnau Arnay i germà de Laura (1908-1939), era mestre d’escola i va ser cofundador de la revista escalenca Costa Brava; va ser assassinat a Cadaqués, on estava destinat de mestre (1931-1937) i era redactor en cap de la revista Sol Ixent, per un escamot libertari durant els Fets de Maig de 1937. La seva germana Laura va ser una de les quinze víctimes del bombardeig que va patir l’Escala el 23 de gener de 1939 perpretat per una esquadrilla de quatre bombarders legionaris italians model Savoia-Marchetti S-79 de l'esquadra Stormi Bombardamento Veloce núm. 8 "Falchi delle Baleari" amb base a Mallorca i de suport a l'Aviació del Terç.
[Autor: no identificat (anys 30). Col·lecció: Rosa Terradas]

444-Lluís Tasis Parnau (1)

2001-01-01T08:32:00.002-04:00

Lluís Tasis Parnau (l’Escala, 31/31904-Cadaqués, 6/5/1937), fill d’Adolf Tasis Marés i Adelaida Parnau Arnay i germà de Laura (1908-1939), era mestre d’escola i va ser cofundador de la revista escalenca Costa Brava. Va ser assassinat a Cadaqués, on estava destinat de mestre (1931-1937) i ara redactor en cap de la revista Sol Ixent, per un escamot libertari durant els Fets de Maig de 1937. La seva germana Laura va ser una de les quinze víctimes del bombardeig que va patir l’Escala el 23 de gener de 1939 perpretat per una esquadrilla de quatre bombarders legionaris italians model Savoia-Marchetti S-79 de l'esquadra Stormi Bombardamento Veloce núm. 8 "Falchi delle Baleari" amb base a Mallorca i de suport a l'Aviació del Terç.
[Autor: no identificat (anys 30). Col·lecció: Rosa Terradas]

443-Era, barraca i col·legis

2001-01-01T08:31:00.003-04:00

L’era de Ramon Fornés Pujol Esparralló () vista des de migdia amb la barraca de Teodoro en primer pla i els col·legis al fons.
[Autor: no identificat (). Col·lecció: Família Fornés-Castro]

442-Rosa Calsat Salleras

2001-01-01T08:30:00.000-04:00

Rosa Calsat Salleras (), muller de Ramon Fornés Callol (), mare de Joan (1911-1972), Caterina () i Teodoro (), àvia de ……..., ……... i Montse Fornés Castro (1962).
[Autor: no identificat (). Col·lecció: Família Fornés-Castro]

441-Família Fornés-Calsat

2001-01-01T08:29:00.002-04:00

Família Fornés-Calsat Esparralló: els germans Joan (1911-1972) i Teodoro (), els pares Rosa Calsat Lloveras () i Ramon Fornés Pujol () i l’àvia Caterina Pujol Granoeta () a l’era que tenia la família entre els actuals carrer Tramontana i avinguda de Girona.
[Autor: no identificat (). Col·lecció: Família Fornés-Castro]

440-Ramon Fornés Callol

2001-01-01T08:28:00.000-04:00

Ramon Fornés Callol (), casat amb Rosa Calsat Lloveras (), pare de Joan (1911-1972), Caterina () i Teodoro (), avi de …… ..., …… ... i Montse Fornés Castro (1962).
[Autor: no identificat (). Col·lecció: Família Fornés-Castro]

439-Pere Bosch Gimpera (2)

2001-01-01T08:27:00.004-04:00

Pere Bosch i Gimpera (Barcelona 1891 - Mèxic 1974) va ser un arqueòleg i prehistoriador i una de les personalitats científiques catalanes més conegudes internacionalment. Militant d'Acció Catalana, es va implicar en la política de la Generalitat republicana, ocupant els càrrecs de rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (1933-1939) i de Conseller de Justícia sota la presidència de Lluís Companys (1937-1939). Els anys 1933-1939 seria director de les excavacions greco-romanes d’Empúries. Va ser empresonat al vaixell Uruguay juntament amb altres membres del govern català després dels fets del 6 d'octubre de 1934. Després de la guerra civil hagué d'exiliar-se a Mèxic, on fou professor a la Universidad Nacional Autónoma de México i a l'Escuela Nacional de Antropología.
[Autor: no identificat (1960). Col·lecció: Fundació Bosch Gimpera]

438-Pere Bosch Gimpera (1)

2001-01-01T08:26:00.004-04:00

Pere Bosch i Gimpera (Barcelona 1891 - Mèxic 1974) va ser un arqueòleg i prehistoriador i una de les personalitats científiques catalanes més conegudes internacionalment. Militant d'Acció Catalana, es va implicar en la política de la Generalitat republicana, ocupant els càrrecs de rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (1933-1939) i de Conseller de Justícia sota la presidència de Lluís Companys (1937-1939); els anys 1933-1939 seria director de les excavacions greco-romanes d’Empúries. Va ser empresonat al vaixell Uruguay juntament amb altres membres del govern català després dels fets del 6 d'octubre de 1934. Després de la guerra civil hagué d'exiliar-se a Mèxic, on fou professor a la Universidad Nacional Autónoma de México i a l'Escuela Nacional de Antropología.
[Autor: no identificat (1940). Col·lecció: Fundació Bosch Gimpera]

437-Dinar coberta Villa Teresita

2001-01-01T08:25:00.003-04:00

Dinar de coberta l'any 1910 del restaurant Villa Teresita, propietat de Josep Paradís Ramis El Gambo, situat davant la platja del Portitxol a Empúries. Aquest restaurant es va obrir poc més d'un any després de començar les excavacions oficials al jaciment greco-romà d'Empúries per les expectatives de negoci que podien generar les visites a l'antiga Emporiae.
[Autor: no identificat (1910). Col·lecció: M. Teresa Pagès]

436-Teodoro Fornés Calsat (1)

2001-01-01T08:24:00.002-04:00

Teodoro Fornés Calsat Esparralló (), fill de Ramon Fornés Callol () i Rosa Calsat Salleras (), germà de Joan () i Caterina (), casat amb .... () i pare de .... (), l’any .... davant el Palacio Real de Madrid.
[Autor: Romero (). Col·lecció: Família Fornés-Castro]

435-Joan Fornés a l'exili

2001-01-01T08:23:00.003-04:00

Joan Fornés Calsat Esparralló (1911-1972), fill de Ramon Fornés Callol () i Rosa Calsat Salleras (), germà de Caterina () i Teodoro (), casat amb Felisa Castro Campoy (1921) i pare de Montse (1962), l'any 1942 a França durant el seu exili (segon per l'esquerra). Joan Fornés, pagès de professió i home il·lustrat, va ser secretari els anys 30 de les Joventuts Llibertàries a l’Escala i acabada la guerra s’exilià a França fins al seu retorn l’any ....
[Autor: no identificat (1942). Col·lecció: Família Fornés-Castro]

434-Joan Fornés Calsat (1)

2001-01-01T08:22:00.003-04:00

Joan Fornés Calsat Esparralló (1911-1972), fill de Ramon Fornés Callol () i Rosa Calsat Salleras (), germà de Caterina () i Teodoro (), casat amb Felisa Castro Campoy (1921) i pare de Montse (1962), en una imatge d'estudi a l'edat de 24 anys. Joan Fornés, pagès de professió i home il·lustrat, va ser secretari els anys 30 de les Joventuts Llibertàries a l’Escala i acabada la guerra s’exilià a França fins al seu retorn l’any ....
[Autor: no identificat (1935). Col·lecció: Família Fornés-Castro]

433-Safareig públic 1796

2001-01-01T08:21:00.008-04:00

El safareig públic, amb la font adjacent, formen el complexe hidràulic que es va construir l'any 1796 a la sortida nord de l'Escala per dotar d'aigua potable la població amb la canalització d'aigua de la deu de la Fornaca (canonada subterrània d'1'5 km i deu pilars de respiració per a la seva circulació) per substituir l'ancestral aigua salmàstica pròpia dels pous; el 1916, un dipòsit al Pedró va portar l'aigua corrent a les cases.
[Autor: Àngel Toldrà -ATV- (). Col·lecció: Rafel Bruguera]

432-Sidon Pascual i companys

2001-01-01T08:20:00.006-04:00

Sidon Pascual Callol (l’Escala, 1913-Barcelona, 2003), fill de Miquel Pascual Oliveras i Josepa Callol Sureda i germà de Maria i Magdalena, i cinc companys l'any 1925 (ell és el més alt). Sidon Pascual exercia de mestre quan el cop d’Estat militar de juliol de 1936 el va empènyer a formar part del Comitè Antifeixista local en nom del POUM. Va anar al front de l’Aragó i més tard, en tenir estudis, va ingressar a l’Escola Militar de Bétera d’on va sortir tinent d’artilleria. Tot seguit el van traslladar a la zona d’Almadén (Ciudad Real) i després va ser destinat al front d’Extremadura fins a la fi de la guerra. Va ser fet presoner i tralladat al camp de concentració de Rota, però al cap d’uns mesos va ser alliberat per falta de càrrecs. El juliol del 1943 va ser arrestat a Barcelona i ingressat a la presó Modelo, des d’on va ser posteriorment traslladat a la presó de Girona en espera del judici. El jutge el va sentenciar a 12 anys i un dia i va sortir en llibertat condicional l’agost de 1943. Desprès de la guerra no va poder exercir la seva professió en ser represaliat. Als anys 50 li van proposar tornar a la docència però ho rebutjà.
[Autor: no identificat (1925). Col·lecció: Angelina Pascual]

431-Promoció mestres 1931

2001-01-01T08:19:00.006-04:00

Promoció de mestres sorgida de la Normal de Girona l'any 1931. Sidon Pascual (l’Escala, 1913-Barcelona, 2003), fill de Miquel Pascual Oliveras i Josepa Callol Sureda i germà de Maria i Magdalena, és el tercer per la dreta de la segona fila. Sidon Pascual exercia de mestre quan el cop d’Estat militar de juliol de 1936 el va empènyer a formar part del Comitè Antifeixista local en nom del POUM. Va anar al front de l’Aragó i més tard, en tenir estudis, va ingressar a l’Escola Militar de Bétera d’on va sortir tinent d’artilleria. Tot seguit el van traslladar a la zona d’Almadén (Ciudad Real) i després va ser destinat al front d’Extremadura fins a la fi de la guerra. Va ser fet presoner i tralladat al camp de concentració de Rota, però al cap d’uns mesos va ser alliberat per falta de càrrecs. El juliol del 1943 va ser arrestat a Barcelona i ingressat a la presó Modelo, des d’on va ser posteriorment traslladat a la presó de Girona en espera del judici. El jutge el va sentenciar a 12 anys i un dia i va sortir en llibertat condicional l’agost de 1943. Desprès de la guerra no va poder exercir la seva professió en ser represaliat. Als anys 50 li van proposar tornar a la docència però ho rebutjà.
[Autor: no identificat (1931). Col·lecció: Angelina Pascual]

430-Germans Pascual-Ramió

2001-01-01T08:18:00.004-04:00

Els germans Miquel i Angelina Pascual Ramió, ?, Pepita Poch ... i Claudi Solés ... l'any 1952.
[Autor: no identificat (1952). Col·lecció: Angelina Pascual]

429-Joan Lassús Colomeda (1)

2001-01-01T08:17:00.005-04:00

Joan Lassús Colomeda (1911-1996), fill de ... i ... i germà de Pepita, l'any 1956 a la seva pineda al Pedró. Joan Lassús es va dedicar de ben jove a la música (tocava la tenora, el saxofon, el violí i el piano) i va actuar amb La Principal de l'Escala i La Principal de Torroella de Montgrí. Després es va anar forjant com a fotògraf i es dedicaria als retrats, actes socials i, amb l'arribada del turisme massiu que transformava la població, a l'elaboració de postals.
[Autor: Joan Lassús (1956). Fons: Joan Lassús (AME)]

428-Classe Marta Dalmau 62-63

2001-01-01T08:16:00.003-04:00

Grup-classe de la mestra Magda Dalmau el curs 1962-1963.
[Autor: no identificat (1963). Col·lecció: Salvador Simon]

427-M. Pascual i S. Pascual

2001-01-01T08:15:00.005-04:00

Miquel Pascual Oliveras () i el seu fill Sidon Pascual Callol (L’Escala, 1913-Barcelona, 2003) en una vinya de la seva propietat amb la barraca l'any 1936. Sidon Pascual era fill de Miquel Pascual Oliveras i Josepa Callol Sureda i germà de Maria i Magdalena. Sidon Pascual exercia de mestre quan el cop d’Estat militar de juliol de 1936 el va empènyer a formar part del Comitè Antifeixista local en nom del POUM. Sidon Pascual exercia de mestre quan el cop d’Estat militar de juliol de 1936 el va empènyer a formar part del Comitè Antifeixista local en representació del POUM. Va anar al front de l’Aragó i més tard, en tenir estudis, va ingressar a l’Escola Militar de Bétera d’on va sortir tinent d’artilleria. Tot seguit el van traslladar a la zona d’Almadén (Ciudad Real) i després va ser destinat al front d’Extremadura fins a la fi de la guerra. Va ser fet presoner i tralladat al camp de concentració de Rota, però al cap d’uns mesos va ser alliberat per falta de càrrecs. El juliol del 1943 va ser arrestat a Barcelona i ingressat a la presó Modelo, des d’on va ser posteriorment traslladat a la presó de Girona en espera del judici. El jutge el va sentenciar a 12 anys i un dia i va sortir en llibertat condicional l’agost de 1943. Desprès de la guerra no va poder exercir la seva professió en ser represaliat. Als anys 50 li van proposar tornar a la docència però ho rebutjà.
[Autor: no identificat (1936). Col·lecció: Angelina Pascual]

426-Quatre escalencs a Colom

2001-01-01T08:14:00.001-04:00

Anna Ramió Pumarola, Sidon Pascual Callol, Josep Molinas ... i Pere Sastre Gardella a Barcelona sota el monument a Cristòfol Colom.
[Autor: no identificat (). Col·lecció: Angelina Pascual]

425-Sidon Pascual Callol (1)

2001-01-01T08:13:00.003-04:00

Sidon Pascual Callol (L’Escala, 1913-Barcelona, 2003), fill de Miquel Pascual Oliveras i Josepa Callol Sureda i germà de Maria i Magdalena, de jove. Sidon Pascual exercia de mestre quan el cop d’Estat militar de juliol de 1936 el va empènyer a formar part del Comitè Antifeixista local en nom del POUM. Sidon Pascual exercia de mestre quan el cop d’Estat militar de juliol de 1936 el va empènyer a formar part del Comitè Antifeixista local en representació del POUM. Va anar al front de l’Aragó i més tard, en tenir estudis, va ingressar a l’Escola Militar de Bétera d’on va sortir tinent d’artilleria. Tot seguit el van traslladar a la zona d’Almadén (Ciudad Real) i després va ser destinat al front d’Extremadura fins a la fi de la guerra. Va ser fet presoner i tralladat al camp de concentració de Rota, però al cap d’uns mesos va ser alliberat per falta de càrrecs. El juliol del 1943 va ser arrestat a Barcelona i ingressat a la presó Modelo, des d’on va ser posteriorment traslladat a la presó de Girona en espera del judici. El jutge el va sentenciar a 12 anys i un dia i va sortir en llibertat condicional l’agost de 1943. Desprès de la guerra no va poder exercir la seva professió en ser represaliat. Als anys 50 li van proposar tornar a la docència però ho rebutjà.
[Autor: no identificat (). Col·lecció: Angelina Pascual]

424-Ermita Santa Caterina

2001-01-01T08:12:00.003-04:00

L'ermita de Santa Caterina i el castell del Montgrí a inici de segle XX vistos des de la Muntanya Gran. Aquesta ermita pertany al municipi de Torroella de Montgrí però des d'antuvi és emocionalment molt pròxima a l'Escala.
[Autor: no identificat (). Col·lecció: Rafel Bruguera]

423-Rafel Sureda "Tòful" (2)

2001-01-01T08:11:00.002-04:00

Rafel Sureda Ballester Tòful (30/9/1875-20/6/1955), fill de Pere Sureda Vilà i Maria Ballester Callol i germà de Francesca (1872-1956) i Magdalena (1885-1972), a l'edat de 27 anys. En la seva joventut fa fer les Amèriques i de nou a l'Escala va fer de barber i de pagès. Va destacar com a pintor naif. Tòful és una variant del nom del seu besavi patern Cristòfol Sureda Tomàs.
[Autor: no identificat (1902). Col·lecció: Lluís Vilabrú]

422-Família Sureda-Ballester

2001-01-01T08:10:00.000-04:00

Pere Sureda Vilà i Maria Ballester Callol, pares de Francesca (1872-1956, Rafel Tòful (1875-1955) i Magdalena (1885-1972), ama la seva filla gran Francesca. Ambdós eren catòlics practicants i eren pabordes d'un altar de l'església. S'encarregava de recollir els Sants Olis al Bisbat per Setmana Santa i tenien al seu càrrec l'expendidura de butlles.
[Autor: no identificat (1878). Col·lecció: Lluís Vilabrú]

421-Rafel Sureda "Tòful" (1)

2001-01-01T08:09:00.005-04:00

Rafel Sureda Ballester Tòful (30/9/1875-20/6/1955), fill de Pere Sureda Vilà i Maria Ballester Callol i germà de Francesca (1872-1956) i Magdalena (1885-1972), a l'edat de 20 anys. En la seva joventut fa fer les Amèriques i de nou a l'Escala va fer de barber i de pagès. Va destacar com a pintor naif. Tòful és una variant del nom del seu besavi patern Cristòfol Sureda Tomàs.
[Autor: no identificat (1895). Col·lecció: Lluís Vilabrú]

420-Emili Gandia Ortega

2001-01-01T08:08:00.008-04:00

Emili Gandia Ortega (Xàtiva, 1866-Barcelona, 1939) va ser responsable durant vint-i-dues campanyes de l'organització del personal i el treball a peu d'obra i autor del Diari de les excavacions del jaciment d'Empúries d'ençà l'inici de les excavacions oficials (23/3/1908) fins la paralització de les activitats el 1937 a causa de la Guerra Civil. Durant el servei militar va ser destinat a Barcelona on va treballar d'ordenança per al Marquès d'Alella. Més endavant va treballar a l'Ajuntament de Barcelona on després d'exercir diferents càrrecs seria nomenat conservador el 1903 del nou Museu d´Art Decoratiu i Arqueologia. Puig i Cadafalch el va nomenar el 1908 responsable de les excavacions del jaciment emporità grecoromà.
[Autor: no identificat (). Arxiu: AMAC-Empúries]

419-Família Paradís-Bosch

2001-01-01T08:07:00.002-04:00

La família Paradís-Bosch Gambo al complet el dia de commemoració del cinquentanari de l'enllaç Josep Paradís-Lola Bosch a l'Hotel Empúries.
[Autor: no identificat (1959). Col·lecció: M. Teresa Pagès]

418-Martí Simon Corominas

2001-01-01T08:06:00.002-04:00

Martí Simon Corominas (1913-2003), casat amb Maria Quintana Batalla (1921) i pare de Miquel i Josep M., el dia de la seva comunió.
[Autor: no identificat (1921). Col·lecció: Família Simon-Quintana]

417-Família Quintana-Batalla

2001-01-01T08:05:00.005-04:00

Caterina Batalla Poch, Maria Quintana Batalla, ..., Miquel Quintana Batalla, Francesc Batalla Simon, Josep M. Batalla Catà, Jaume Batalla Catà i Magdalena Catà Catà el juliol de 1931 davant la casa pairal dels Quintana-Batalla al carrer de l'Hospital.
[Autor: Martí Batalla (1931). Col·lecció: Família Quintana Batalla]

416-Germans Batalla-Poch

2001-01-01T08:04:00.000-04:00

Els germans Caterina i Martí Batalla Poch, fills de Francesc Batalla Simon i Carme Poch Sureda, l'any 1906.
[Autor: no identificat (). Col·lecció: Família Simon-Quintama]

415-La Platja o antic port ()

2001-01-01T08:03:00.001-04:00

La Platja o antic port als primers anys 60.
[Autor: Aeropost (1962). Col·lecció: Rafel Bruguera]

414-Martí Batalla Poch (1)

2001-01-01T08:02:00.004-04:00

Martí Batalla Poch (), fill de Francesc Batalla Simon i Carme Poch Sureda i casat amb Magdalena Catà Catà, amb un company al Tibidabo de Barcelona l’any 1916.
[Autor: no identificat (1916). Col·lecció: Família Simon-Quintana]

413-Família Simon-Quintana

2001-01-01T08:01:00.001-04:00

Família Batalla Poch l'any 1929: Magdalena Catà Catà, Josep M. Batalla Catà, Francesc Batalla Simon, Carme Poch Sureda, Martí Batalla Poch, Caterina Batalla Poch / Margarida Sureda Vilà, Maria Quintana Batalla, Miquel Batalla Cortal (bus 1843-1933) i Jaume Batalla Catà.
[Autor: no identificat (1929). Col·lecció: Família Simon-Quintana]

412-M. Batalla i F. Batalla

2001-01-01T07:59:00.002-04:00

Maria Batalla Poch i el seu pare Francesc Batalla Simon en una processó de l'any 1951.
[Autor: no identificat (1951). Col·lecció: Família Simon-Quintana]

411-Cosidores de Lola Bosch

2001-01-01T07:58:00.005-04:00

Cosidores de Lola Bosch al pati del Dr. Masferrer l'any 1932: ?, Maria Parés, Marina Pagès, Maria Salvat, Anita Masferrer, Maria Sagrera, Maria Quintana, Mercè Font / Caterina Salvat, Pepita Figueres, Lola Salvat, Teresa Reding, Neus Pimàs i Lolita Romaguera.
[Autor: no identificat (1932). Col·lecció: Família Simon-Quintana]

410-Flota camions SARFA

2001-01-01T07:57:00.006-04:00

Flota de la SARFA: Rafel Bruguera Bartrina, Joan Andreu Burset, Joan Quintana ... i Joan Andreu Flaqué amb dos camions Ford i dos Reo.
[Autor: no identificat (). Col·lecció: Rafel Bruguera]

409-Lola Torres marinera

2001-01-01T07:56:00.003-04:00

Lola Torres Sastre, filla de Claudi Torres i Màxima Sastre, la diada de Santa Màxima de 1943.
[Autor: no identificat (1943). Col·lecció: Quimet Molinas]

408-Família Molinas (1)

2001-01-01T07:55:00.003-04:00

Maria Comas, Pelaio Molinas, Salvador Molinas i ...
[Autor: no identificat (). Col·lecció: Quimet Molinas]

407-Quimet Molinas i Pere ...

2001-01-01T07:54:00.002-04:00

Quimet Molinas Torres i Pere ... ... el dia 21 de febrer de 1968 davant la desapareguda fusteria de can Colomeda a la plaça Víctor Català (sòl d'en Saguer).
[Autor: no identificat (1968). Col·lecció: Quimet Molinas]

406-Sortida nord de l'Escala

2001-01-01T07:53:00.000-04:00

Sortida nord de l'Escala. A l'esquerra el safareig públic (tapat per la penya) i l'escorxador i a la dreta el pont del camí d'Empúries i la Fàbrica de l'Esperit.
[Autor: Josep Esquirol (1920). Fons: Josep Esquirol (AME). Col·lecció: Rafel Bruguera]

405-Sastreria de cals Piqué

2001-01-01T07:52:00.004-04:00

Sastreria dels Piqué a la plaça Víctor Català (sòl d'en Saguer) l'any 1931: Pepita Guillot ..., Quimet Piqué Palau, Paquita Sagrera Comas, Frederic Piqué Dubé, Rosita Lleonart ... i Francisca Palau Sureda.
[Autor: Joan Clos (1931). Col·lecció: Família Piqué-Sagrera]

404-Joaquim Piqué Palau (1)

2001-01-01T07:51:00.000-04:00

Joaquim Piqué Palau, fill de Frederic Piqué Dubé i Francesca Palau Sureda, casat amb Paquita Sagrera Comas i pare de Frederic i Jordi, a les coves d'Empúries amb els gossos Bobi i Guinda l'any 1950.
[Autor: no identificat (1950). Col·lecció: Família Piqué-Sagrera]

403-Quatre generacions familia

2001-01-01T07:50:00.000-04:00

Quatre generacions d'una família per via femenina: besàvia Consol Coll ..., àvia Amanda Alsina Coll, mare Dolors Cortal Alsina i filla Dolors Caixal Cortal.
[Autor: no identificat (1962). Col·lecció: Dolors Caixal]

402-Grup 'Prestacio personal'

2001-01-01T07:49:00.000-04:00

Grup de 'Prestació personal' que a la tardor de 1959 va obrir el carrer Gregal des del Camí Ample fins als estenedors (més tard Passeig del Mar): 1-Felipe Flores, 2-Joan Bonachera, 3-Josep M. Galindo, 4-Jaume Xifre, 5-Jaume Sureda, 6-Joan Curós, 7-Pepet Payet, 8-Joan Payet, 9-Joan Pujol, 10-Francisco Casadellà, 11-Xicu Moriscot, 12-Eduard Payet, 13-Pere Artigas, 14-Josep Casadevall, 15-Paulí Gironès, 16-Lluís Vilabrú, 17-Àngel Nieto, 18-Florià Bofarull, 19-Rafel Alaball, 20-Joan Bahí, 21-Francesc Ballester i 22-Joan Pascual.
[Autor: no identificat (1959). Col·lecció: Olga Sureda]

401-Frederic Piqué Dubé (1)

2001-01-01T07:48:00.002-04:00

Frederic Piqué Dubé, fill de ... i ..., casat amb Francesca Palau Sala, germà de Conrat i Martí i pare de Joaquim Piqué Palau.
[Autor: no identificat (1913). Col·lecció: Família Piqué-Sagrera]

400-Porta sastreria Piqué

2001-01-01T07:47:00.002-04:00

Mari Regunat Piqué, Francesca Palau Sureda, Josep M. Reguant Piqué, Nuri Molinos ..., Paquita Sagrera Comas i la gossa Rumba l'any 1952 davant la sastreria de can Piqué a la plaça Víctor Català o 'sòl d'en Saguer'.
[Autor: no identificat (1952). Col·lecció: Família Piqué-Sagrera]

399-Paquita Sagrera Comas (1)

2001-01-01T07:46:00.002-04:00

Paquita Sagrera Comas, filla de ... i ..., casada amb Joaquim Piqué Palau i mare de Frederic i Jordi, a la pineda d'en Lassús l'any 1934.
[Autor: Joan Lassús (1934). Fons: Joan Lassús (AME). Col·lecció: Família Piqué-Sagrera]

398-Postal del port amb veles

2001-01-01T07:45:00.000-04:00

Imatge de l'antic port (la Platja) feta postal i exprimida al màxim pel remitent.
[Autor: Josep Esquirol (1915). Fons Josep Esquirol (AME). Col·lecció: Rafel Bruguera]

397-Mercè Matas amb mestra

2001-01-01T07:44:00.004-04:00

Mercè Matas Costa (entre la mestra i una altra nena) i altres alumnes de l'escola d'Ultramort amb la mestra del curs 1951-1952.
[Autor: no identificat (1952). Col·lecció: Mercè Matas]

396-Comunió Mercè Matas

2001-01-01T07:43:00.000-04:00

Mercè Matas Costa (al centre de la imatge) per la diada de la Comunió Solemne a Ultramort l'any 1954.
[Autor: no identificat (1954). Col·lecció: Mercè Matas]

395-Mercè Matas al pont

2001-01-01T07:42:00.004-04:00

Mercè Matas Costa (segona a la dreta) i uns amics al pont sobre el riu Ter entre Ultramort i Verges l'any 1955.
[Autor: no identificat (1955). Col·lecció: Mercè Matas]

394-Classe A. Vila 1959-1960

2001-01-01T07:41:00.008-04:00

El mestre Antoni Vila Gimbernat () i els seus alumnes el curs 1959-1960. De dalt a baix i d'esquerra a dreta: Casimiro Diéguez, Jordi Piqué, Frederic Salart, Alfons Casas, Pere Parals (una mica més avall), Joan Pujol, Josep M. Valls (una mica més avall), Manolito Pérez, Alfonso Diéguez (una mica més avall), Pere Gironès; Lau Llop, Josep Ribas Moreno, Miquel Casas, Felipe ? (fill d’un guàrdia civil), mestre Antoni Vila, Ignasi Sabadí, ... Magret, Martí Ramió, Ramon Pratsevall, Pere Pascual; Pere Comas, Jordi Boix, ... Gallegos Tinín, Salvador Simón, ... Gallegos Xaman; Paulí Vicens, Francesc Garcia, Josep Figueres, Rafel Callol, Carles Mallart Litus, Albert Callol, Joan Lluís Puig, Jordi Sureda, Jaume Salart i Àngel Payet.
[Autor: no identificat (1960). Col·lecció: Jordi Piqué]

393-Vicari Jordi Puigdevall

2001-01-01T07:40:00.001-04:00

El vicari Jordi Puigdevall Reixach (Fornells, 1927), ordenat prevere l'any 1950, exercint a l'Escala els anys 50 del segle XX.
[Autor: no identificat (anys 50). Col·lecció: ...]

392-R. Alemany i R. Cortal

2001-01-01T07:39:00.003-04:00

Rosa Alemany Pou, filla de Joaquim Alemany Mitjanas i ..., i Ramon Cortal Alsina, fill de ... i ..., la diada de Carnaval de 1949.
[Autor: no identificat (1949). Col·lecció: Família Torrent-Alemany]

391-Matança porc 1929

2001-01-01T07:38:00.001-04:00

Matança del porc al mas Julià (les Dunes/Torroella) a càrrec de Joaquim Alemany Ors.
[Autor: no identificat (1929). Col·lecció: Família Torrent-Alemany]

390-J. Alemany i R. Alemany

2001-01-01T07:37:00.002-04:00

Josep Alemany Mitjanas, fill de Joaquim Alemany Ors i ... ... ..., i la seva filla Roser Alemany Bonhome l'any 1943.
[Autor: no identificat (1943). Col·lecció: Família Torrent-Alemany]

389-Festa de l'Espiga (1)

2001-01-01T07:36:00.004-04:00

La processó de la Festa de l'Espiga al seu pas per l'antic port o Platja l'any 1921.
[Autor: no identificat (1921). Col·lecció: ...]

388-Caterina Pou Isern (1)

2001-01-01T07:35:00.000-04:00

Caterina Pou Isern, casada amb Joaquim Alemany Mitjanas i mare de Rosa Alemany Pou, l'any 1931.
[Autor: no identificat (1931). Col·lecció: Rosa Alemany]

387-Sta. Màxima nevada 1962

2001-01-01T07:34:00.003-04:00

Jordi Torrent Teixidor, Rosa Ribas Torrent, Rosa Alemany Ors i Josep Ribas Torrent l'rendemà de la nevada de 1962.
[Autor: no identificat (1962). Col·lecció: Família Torrent-Alemany]